1. Solstici d’Estiu

Comencem amb el solstici d’estiu, malgrat que faci més d’un mes que s’hagi produït. Cervesa del Penedès, Baix, en concret, de la capital, El Vendrell. Cervesa de blat kamut i ordi i d’estil indefinit (diuen ells).

Reptilian solsticiCervesa estranya i difícil de classificar. Es presenta amb poca escuma i color ambre. L’olor és similar a la d’ales molt llupolitzades com les IPA però hi ha algun matís que els nostre nassos aficionats detecten però no saben identificar. Un cop tastada, decobrim que efectivament, no és una IPA estranya car li manca el punt dolç característic. Manté això sí, l’amargor del llúpol. Ens preocupa no obstant, la falta de gas, fregant la targeta groga d’esbravada.

No podem negar però que fent etiquetes són uns cracks.

Tipus: rara avis. Summer Ale, potser.

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/ReptilianCervesaArtesanal

El gran repte d’Agost

Amb l’objectiu de compensar la poca productivitat d’aquest blog durant els mesos recents, ens plantegem un repte que satisfaria enorment els nostres lectors, cas que encara en quedés algun.

El fet és que l’armari acumula una quantitat considerable de cerveses artesanes variades que haurien de ser begudes en un moment o altre. Així doncs, ens proposem fer neteja de l’armari aquest agost i penjar-ne l’apreciació. Dit així en dues línies, sembla bastant senzillot, però ni el nostre fetge és el que era, ni tenim gaire temps ja que no ens dediquem profesionalment al tema. Peeeeeer tant, amb una al dia i en format reduit ja farem. images

A veure si ho aconseguim (o com a mínim sobrevivim a l’intent). Recordeu que és per alguna causa, noble o plebea, no ho sabem pas amb els temps que ens envolten.

Euskal Garagardoak IV i última (per ara)

Tot esperant que comencés el partit entre el Barça i un equip polonès d’una ciutat anomenada Gdansk,  enmig d’una profunda reflexió, recordàrem que Gdansk era el nom polonès de la ciutat prussiana abans coneguda com Danzig. Danzig, Danzig, ciutat hanseàtica de grans fills il·lustres (Shopenhauer, Farenheit o Lech Walesa). Restàvem pensant doncs en Schopenhauer i altres grans futbolistes que d’allà en sortiren.

I pensant, pensant, no fa encara ni un any que amb tristesa i llàgrimes als ulls acomiadarem les restes de la Pagoa Zunbeltz. Afortunadament el destí ens ha regalat una segona oportunitat per a gaudir-ne i aquest cop no la deixarem escapar. Així que acompanyats del so del grup maresmenc Ebri knight el pertinent sopar i tot veient el partidet, ens disposem a tastar-la amb l’excel·lent record de les seves germanes.

Aquesta stout clàssica cau dins el got formant una corona espessa, abundant i cremosa. El color torrat fosc, pràcticament negre el considerem més que correcte per a una stout. La textura es manté al llarg de tot el got. Espessa, torrada, compacta no podem deixar d’apreciar que no ha d’envejar res a l’arxiconeguda irlandesa de la mateixa manera que els Ebri knight no han d’envejar res als Pogues o als Dropkick Murphys (i qui els ha vist en directe ho pot certificar).

Tipus: Stout com una catedralPAGOA_zunbeltz

Sabor: Torrat

Preu: menys de 2 €.

A on: a uns grans magatzems

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: Salmó i tomaquet enfarinat de Grana Padano i orenga.

Voleu saber-ne més?

http://www.pagoabeer.com/entrada.html

Llarga i pròspera vida!

Amb aquesta salutació vulcaniana tornem després d’un hiatus de tres mesos. Tres mesos que hem dedicat a altres causes tan (o més) dignes com la cerealifília habitual. I per compensar, aprofitarem els calurosos mesos d’estiu per tastar i valorar tota la pila de cerveses que com a persistents esquirols hem anat emmagatzemant a l’armari màgic d’en Doraemon.

Comencem tot recuperant de l’armari una cervesa de 50cl, d’ampolla pesada, opaca i de tacte estrany. Destaquem en aquesta ocasió la presentació, amb tap de suro i aquest vidre particular. Es tracta d’una ampolla portada aquest hivern des de les valls pirinenques i que ha acabat de reposar uns mesos abans del tast. Com la salutació que encapçala aquest panegíric, el seu nom, Vivat in aeternum (Triple Blonde),  suggereix unes seves propietats d’atorgar imperibilitat al qui la beu, d’aital naturalesa com el calze sagrat de l’Indy (o Sant Greal).

Deixem caure el líquid daurat, amb tons de préssec groguenc, formant escuma abundant i persistent. L’aroma no és tan penetrant com és habitual en les cerveses d’abadia triple tot i que les notes afruitades es dissimulen subtilment. En el primer tast ja confirmem un  punt afruitat i l’equilibri entre els cereals llupolitzats i el cítric, entre el dolç i l’amarg, entre la cervesa d’abadia clàssica i la innovació.

Una opció interessant però difícil d’obtenir.

Tipus: Abadia francesa comme il faut.

Vivat in aeternum

Sabor: cítricament dolça, cereàlicament amarga

Preu: elevat (>2.5 € + anar fins a Andorra).

A on: Grans magatzems andorrans.

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: Fruita.

Vol saber-ne més?

http://www.brasserieducateau.fr/FTP/index.php?nomRub=2 (hi surten les ampolles de 33 cl)

La feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta toca molt els ous.

O això va dir aquell. I és que no hi ha res com la feina ben feta. Bé potser una bona cervesa. O una bona cervesa ben feta. No com la que ha rebentat dins l’armari la nit passada. Una ale d’hivern vallesana que tenia un excés de gas (ella i tot el lot com ella). I és que no hi ha res com desincrustar micro bocins de vidre del prestage superior i treure a passejar i rentar les Chimay gran reserva que descansaven tan tranquiles al fons de l’armari. Un desastre majúscul, absolut i de dimensions pompeianes.

Dit això… hem compensat la neteja amb l’obertura (que no encetament, ja que l’hem consumida completament) d’una IPA autènticament anglesa. Sí, una altra IPA i sí, tres adverbis acabats en ment en una sola frase. Compte a queixar-se que ens podem superar. Aquest cop l’hem consumida amb un britànic got taverner de pinta comme il faut.

Després de servir-la, hem ensumat l’olor fresca i afruitada de tota IPA, amb notes que ens han recordat a pera mentre l’escuma persistia fugaçment. El primer tast ens ha aportat un gust amb menys dolçor de l’esperada, potser per ser d’estil britànic i no americà, ves a saber… El gas tot just es feia notar quan hem pogut apreciar l’amargor d’una cervesa fortament llupolitzada*. O poderosament llupolitzada, com diu l’etiqueta.Els 500 mL han passat ràpidament per avall…

Una feina ben feta, sense cap mena de dubte.proper_job

Tipus: IPA cornuallenca (és a dir, de Cornualla; si fos de Cornellà seria cornellanenca, com Estopa).

Sabor: amarga i (una mica) dolça

Preu: luxe insular (>3.5 €).

A on: Tenda delicatessen vallesana

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: per sí mateixa.

Vol saber-ne més?

http://www.staustellbrewery.co.uk/beers/bottled-beers.html#magictabs_dY8t1_2

*Els nostres agents estan confirmant en aquests moments la correcció d’aquest terme, és a dir, si anam sobrats d’eles o no.

Etxeko Bob’s beer: Andere Xuria eta Extra Horaila

El darrer capítol de l’Exteko Bob’s beer  ha arribat, la saga de Hazparne i les Etxeko Bob’s bier arriba a la seva fi. Voldríem donar les gràcies a dos bascos, sense els quals això no haguera estat possible: Maia eta Aritz, eskerrik asko!

blanche2

Aquesta vegada n’hem tastades dues. Comencem per la  Andere Xuria o «cervesa blanca» de blat. La manera més fàcil de descriure-la és que aquesta és com hauria d’haver estat la Hoegaarden. Em sap greu, però no, no sóc cap fan de la Hoegaarden. L’Andere Xuria que ha fet en Bob és una gran cervesa, amb un puntet de gas que li dóna l’alegria que li manca a la marca més comercial abans esmentada. És una cervesa blanca amb personalitat, i que ha agradat tant a cervesers masculins com femenins. Recomanada 100%.

Tipus: Lager «hefe weissbier»

Sabor: Suau des de l’inici, i dolç a continuació, amb un punt de gas.

Preu: desconegut, per ser una regal, i el web no ho diu.

A on: Hazparne (Iparralde, Euskal Herria / País Basc)

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: res pus.

Vols saber-ne més?

http://www.etxekobobsbeer.fr

blonde2I ara, donem pas a la poesia. A l’art i a l’artesania A l’expressió d’una ànima cervesera. La veritat és que aquest comentarista amater ha vist altres coses Extra Rosses, però no encara una cervesa. Amb gran curiositat vaig encetar l’ampolla, la vaig servir, i la vaig ensumar. Immediatament vaig témer-me’n de la qualitat i amb alegria i goig en vaig fer el primer tast. I en vaig voler més. Cervesa ben feta, agradable al paladar (llengua, de fet), amb aromes equilibrats de llevats que recorden camps i muntanyes. Com deia, poesia. Un 11 sobre 10. Si l’amor és una reacció química, aquesta cervesa s’hi ha fet ben aprop. La imatge no és exacta, però el dibuix és el mateix. Per cert, que aquesta cervesa no s’anuncia al web. Només per a gent del poble?

NOTA IMPORTANT: «Elle est non filtrée». I per què ho diuen? NI UNA SOLA RESTA. Això SÍ és fer una bona cervesa artesanal.

Tipus: Pale Ale

Sabor: Amarg a l’inici, i dolç a continuació.

Preu: desconegut, per ser una regal, i el web no ho diu.

A on: Hazparne (Iparralde, Euskal Herria / País Basc)

Grau de perillositat: 3/5

Consumida amb: res pus.

Vols saber-ne més?

http://www.etxekobobsbeer.fr

Quelcom put a Dinamarca

Put el formatge Danès, put el gran Danès, put la figa de La Sireneta, put el castell d’Helsingør, però no put la cervesa. Malgrat que les grans cerveses comercials daneses s’assemblen més al model holandès: inodores, insipides i lleugerament groguenques, no tota Jutlàndia i les illes són així. Com diria aquell, molts danesos a Dinamarca…

Des de la llunyana Dinamarca via Catalunya interior, ens han arribat una sèrie d’elixirs ordiers de la casa «Bryggeriet Refsvindinge» en diferents gustos i colors. Com que aquest blog és totalment amateur, a estones pedant, sí, però amateur de totes, totes; només comentarem la HP Bock. Una cervesa que agradarà, o no, als amants de les Voll Damms i Epidors. Val a dir que la cervesera en qüestió proposa força varietats diferents, algunes de força curioses, com la Havgassen, una altra Bock que inclou matisos dolços i fumats.

Anem al tall: com el seu nom indica, la HP Bock és una Bock (obvi) tot i que clareja descaradament amb colors ambres. El gust recorda a les industrials Epidor i Voll Damm amb matisos de caramel que es reforcen en tastos posteriors i al final de la copa. Val a dir que deixant de banda els punts de caramel, tampoc es pot afirmar que excel·leixi (però tampoc put). Una cervesa interessant per a passar l’estona.

HP Bock

Tipus: Bock descolorida

Sabor: a Volldam amb caramel de flam

Preu: cervesa estàndard artesana 2 – 2,5 duerus.

A on: aquí

Grau de perillositat: 3/5

Consumida amb: sí mateixa

Vol saber-ne més?:

http://bryggerietrefsvindinge.dk/

 

Euskal Garagardoak III

En aquesta època tardoral, bucòlica i crepuscular convé visitar les terres pirinenques occidentals i delectar-se amb els productes que fan del poble basc una particularitat estranyíssima de la humanitat. Els boscos ocres, vermells i marrons de l’alta Navarra ens recorden el color del nostre nèctar favorit i el cel gris amenaçador del cantabric ens convida a submergir-nos en cases de pedra i fusta per a assaborir el menjar i beure d’aquesta gent tant vella i savia com l’aspra terra que els acull.

Sí, ens han regalat la cervesa i sí, ens agrada Josep Pla i Casadevall, com ho heu notat?

Deixant de banda per una estona els amics de can Bob, hem obtingut de la mateixa font (que Déu sadolli de béns i cereals) dos exemplars de cervesa Pagoa, una de vermella (gorri) i una de rossa pilsen (ohri). La fosca (zunbeltz), sembla que es va accidentar. Ploràrem la seva pèrdua.

La vermella de gust suau i poc gasificada, es pot veure fàcilment a través de l’escuma fina. La rossa, com tantes pilsen, se’ns presenta clara de color i sense excessiva escuma. El tast ens acompanya l’olor de la vermella, deixant-nos dolços regustos compensats pel llúpol més abundant. La pilsen, per contra, no presenta una amargor marcada, alhora que ens introdueix en un gust rústic, lleuger i quotidià.

Tipus: Red Ale / Pilsen

Sabor: Suaus.

Preu: ens l’han regalat però la podem trobar per uns 35€ la caixa de 24 (really?).

A on: aquí

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: llom i salses.

Nota addicional: aquest cas és un exemple que es pot fer bona cervesa de microcerveseria:

a) sense cobrar més de 6 euracus el litre (esquirols!)

b) que sembli o sigui filtrada i sense llevats sedimentats (oh! horreur!)

i no morir en l’intent.

 

Voleu saber-ne més?

http://www.pagoabeer.com/entrada.html

Indar Joko, Etxeko Bob’s Bier

Continuam amb la saga de Hazparne i les Etxeko Bob’s bier.

És el torn de la Indar Joko, una saborosa i forta cervesa clarament en la línia de les stout britàniques. Les stout no són precisament les preferides d’aquest cerveser. De fet record ben bé que en una festa Guiness, després de 4 pintes, vaig decidir que realment no eren el meu estil.

Però el deu ens crida allà on siguem, i hem de fer el cor fort, i… en fi, a qui vull enganar.

Som-hi.

Evidentment, poc gasificada, de gust remarcat i amb aquell toc que sempre em recorda la regalèssia i els Dropjes holandesos. No deixa ni de bon tros el nivell d’escuma que la parenta irlandesa (sobretot, perquè ve en ampolla i no a pressió).

Indar Joko, traduït com a «joc de força» ve acompanyada d’una etiqueta que recorda els esports populars bascos (herri kirolak). Quin d’ells, no ho sé exactament, probablement un harri-jasotze.

No deixa de ser curiós com arriben influències culturals britàniques a aquest país (com ara el futbol i la manera en què el juguen).

Tipus: Stout

Sabor: Amarg, regalèssic.

Preu: desconegut, per ser una regal, i el web no ho diu.

A on: Hazparne (Iparralde, Euskal Herria / País Basc)

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: patates al vapor amb salsa rosa.

Vols saber-ne més?

http://www.etxekobobsbeer.fr

Zorionak, Hazparne!

O com diríem nosaltres, «Per molts d’anys, Hazparne!».

I és que aquesta petita localitat d’Iparralde està d’enhorabona, car té una micro-cerveseria pròpia que produeix una cervesa artesana de gran qualitat. Parlam de l’ Etxeko Bob’s Bier. La podreu trobar ací.

Gràcies a uns amics del país èuscar podrem assaborir aquesta cervesa. Maia eta Aritz, eskerrik asko!

Començam per una cervesa rossa, la qual aconsellam de beure en copa ampla. Regust dels malts, amb uns aromes que recorden el camp i els boscos (no diria pas tant les flors, com ho anuncien al web). Tèrbola, es una Pale Ale amb una remembrança amagada de les Weizen alemanyes. Es nota la mescla amb blat, tot i que té sensiblement més gas que les Weizen. Se’ns hi explica, al web, que té «Tres malts d’ordi i blat, més llúpol d’Alemanya i Eslovènia».

És una cervesa remarcable, molt agradable al paladar, amb aromes suaus que conviden a fer-ne un glopet darrere l’altre. Gran cervesa per a l’estiu i per a les estones dedicades al lleure i «als petits plaers d’un vida senzilla». En particular, es recomana de beure-la mentre es llegeix un bon llibre, i idealment – ja que hi som, somiem de bon de veres – a la mateixa Hazparne, envoltats de muntanya i el fresc verd que hi abunda.

Tipus: Pale Ale

Sabor: Amarg a l’inici, i dolç a continuació.

Preu: desconegut, per ser una regal, i el web no ho diu.

A on: Hazparne (Iparralde, Euskal Herria / País Basc)

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: res pus.

Vols saber-ne més?

http://www.etxekobobsbeer.fr