Bon cop de hop!

Mai un nom tan apropiat per als moments que vivim. Moments interessants i apassionants que no sabem si es perdran com llagrimes en la pluja o com bombolles en l’escuma. No podem confirmar que la metàfora de les bombolles desagradés a Ridley Scott perquè probablement no se li hauria acudit mai.

En qualsevol cas, hem recollit una altra pobre i òrfena cervesa IPA feta amb molt d’amor i carinyu a les terres ausetanes (ja és la segona que comentem per aquí). Aquest cop provinent del taller de cerveses de Vic o de ca l’ausesken (no ens ha quedat clar, potser són els mateixos i es posen ulleres per a dissimular com en Clark Kent), que prometem visitar qualsevol dia d’incògnit i amb nocturnitat i atreviment.

La IPA en qüestió cau amb poca escuma i un olor afruitat marcat i un deix fosc superior a les IPAs que coneixem. El tast ens remet a gustos marcadament afruitats, excessius, que es barregen amb l’amargor del llúpol de la IPA i els 7,5º provocant un cop de hop que deixa una sensació si més no estranya. No obstant això manca la sequetat extrema de moltes IPAs. Llàstima que només en tinguessim una mostra per a poder-ho contrastar amb un segon tast.

 

Tipus: IPA.

Sabor: amarga i dolça

Preu: artesanal estàndard (2.5 €). Seguim fent notes mentals innocents…

A on: Fira del porc i la cervesa de Manlleu o directament al taller de la cervesa de Vic.

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: altres cerveses.

Vol saber-ne més?

http://www.eltallerdelacervesa.com/

les llagrimes enmig de la pluja mai seran com les bombolles que pugen a l’escuma

Quan xiula la serp, aigua a terra

o el que és el mateix, que vol ploure. I dit això hem anat corrents a Manlleu a la fira del porc i la cervesa. A menjar porc i beure cervesa (obvi). I entre les moltes cerveses que hi havia, ens hem deixat arrossegar per la serp cap a la temptació. Sí, un altre cop.

La serpent se’ns ha presentat en tres formes: fosca, rossa i negra. Parlarem avui de la forma fosca etiqueda en vermell rogent. Era força tèrbola i temptadora, de color ambre fosc i d’escuma abundant però no excessiva i olia bé, amb un deix un xic afruitat. El tast ha confirmat la nostra primera apreciació olfactiva, el gust principal de la fruita com a àcida peça inmadura i acompanyada amb matisos secundaris de clau d’espècia. Era una poma o era un clau? que en deia el llibre?

Amb aquests antecedents, curiosament la serpent no es deia Satan, ni Belzebuth, ni Duvel. Ni tampoc una trista «Golden Imperial».     Era una «vailet».    País de capellans…

Tipus: Fosca de blat. O dunkel weissen Bock.

Sabor: Fruita àcida

Preu: artesanal estàndard (2.5 €). Nota mental innocent: el fet que totes les cerveses artesanals valguin 2.5 € no hauria de ser investigat pel comisari europeu de la competència?

A on: Fira del porc i la cervesa de Manlleu o directament al petit de Manlleu si no es disposa de màquina del temps.

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: pa amb coses.

Vol saber-ne més?

http://www.elter.net/noticia/10594/posen-venda-les-cerveses-del-serpent

http://manlleuet.blogspot.com.es/

http://www.porcicervesa.cat/

Książęce Złote Pszeniczne

 Polònia, pais interessant, llengua molt interessant, i amb un 50% de la població també molt interessant. Visitam la ciutat de Poznan  – n’hi ha que en diuen Posnània, però la veritat és que aquesta segona opció no em convenç, car convida massa a fer la broma de «les cròniques de…». Cel gris, vol terrible amb Ryan Air (pus mai hi torn) a les 6:40… Me n’havia de refer. Com veureu, a partir d’ara es notarà a qui li agraden les cerveses IPA i d’altres herbes, amargues que no poden pus, i qui les de blat – que alimenten com un bistec -, les dolcenques, etc.

Gran cervesa, que classificaria com a Rauchbier, o cervesa fumada. No he pogut ratificar si es fa d’acord amb la tradició de Grodzisk, molt aprop de Poznan. Allà les Rauchbier es fan, diuen, des de 1301 en recipients de fusta de roure.

Tipus: Lager; de blat, amb un toc de caramel. Tèrbola, la classificaria com a Rauchbier, o cervesa fumada.

Gust: Suau, dolcenca, es nota el torrat del cereals, especialment a la part posterior de la llengua, aquella que toca el vel del paladar quan pronunciam la [n] en el mot «àncora».

Preu: 10 zł  (2,44€)

A on: restaurant tradicional polonès de Poznan, (Silèsia) «Gospoda. Pod Koziotkami», a la plaça del  centre.

Grau de perillositat: 1/5

Consumida amb: per a poder copsar el seu gust natural i les possibles interferències, n’hem beguda mitja tota sola; l’altra mitja ha estat acompanyada d’una pitrera d’ànnera (o ànec, no ho tenc gaire clar), panets polonesos dolços (a primer cop d’ull pareixien els Kloß alemanys, però no) i col llombarda. No hem notat interferències, emperò.

Vol saber-ne més?

http://en.kp.pl/brands/ksiazece-zlote-pszeniczne/

Lech premium

Pel que sembla, si ets a Polònia, aqueixa cervesa l’has de tastar, perquè hi és arreu. La veritat és no són la casta de cervesa que m’estim més. Però feina és feina, no? Així mateix, he estat prou neutral a l’hora d’avaluar-la.

Tipus: Lager.

Sabor: Suau, i poc amarga, com la resta de les d’aquesta família de cerveses. N’hi ha que diuen que té aromes de fruita. De ser que menj poca fruita, idò, perquè no ho he notat pas.

Preu: 9 zł (= 2,20€, 500ml.)

A on: restaurant tradicional polonès de Poznan, (Silèsia) «Gospoda. Pod Koziotkami», a la plaça del  centre.

Grau de perillositat: 0,5/5 (el pitjor perill és al pixera, per mor de les temperatures més fredes).

Consumida amb: primer, n’he begut sense acompanyar-la amb res; acte seguit he fet dues provetes: 1) l’he aocmpanyada amb només 6 pierogi farcits de formatge «cottage» i el gust no se n’ha vist alterat; 2) l’he acompayanda només per un tall de pollastre farcit de camemberg i peces d’un pebre vermerll polonès a sobre d’un llit de purè de patata cobert de mantega i acompanyat de mongetes tendres, una salsa de tomàtiga i cogombrets envinagrats i altres coses que no he reconegut, i un petit grup de tomàtigues xerri. Aquest cop sí que hi he notat interferències, sobretot de la salsa de tomàtiga, tot accentuant-n’hi el gust amarg.

Vol saber-ne més?

http://www.lech-bier.de/index2.html?bereich=ueber&langid=1

http://beer.findthebest.com/l/316/Lech-Premium

La triple A ianqui

Acompanyada de la seva senyora stout que presentarem un altre dia, ens ha arribat la Rogue American Amber Ale o Rogue AAA o la de la bandera. Un parell de cerveses que en una tenda de queviures d’un poble del Vallès anaven acompanyades d’un paquet de galetes de te (?). També val a dir que caducaven en menys de dos mesos (les cerveses, no les galetes); coses de creuar l’atlàntic sense pasteuritzar suposo…

La mida de l’ampolla és una mica extranya ja que no és ni de de 33cl ni de 50cl ni de 70cl. És d’aprox. 65cl, en concret 22oz. La cervesa entra bé i no es fa pesada. Afirma la mateixa ampolla que té gustos a cafè i torramenta, si bé en una primera apreciació no són fàcilment distingibles (com a mínim el cafè). Presenta una sequetat al paladar que recorda a una IPA lleugera. També podria ser que sigui perquè el lot està a punt d’expirar.

Tipus: AA: Amber Ale. O potser vol dir Another Ale.

Sabor: Suau, amb detalls secs i torrats (i diuen que a cafè)

Preu: luxe asiàtic (>6 €)

A on: tenda de queviures de ciutat vallesana

Grau de perillositat: 1/5 (amb aquests preus no hi ha perill)

Consumida amb: FCB vs ManU de pretemporada sense veu i amb CDs de Tool de fons (Aenima, 10000 days).

Vol saber-ne més?

http://www.rogue.com/beers/american-amber.php

The sleep of restless Ours

Després d’un mes de semivacances cerveseres, no, no ens hem deixat la hac. Simplement hem substituit les hores desvetllats per un ós insomne afartant-se de mel i cervesa. O aquesta era la idea que ens havien venut. Al final l’ós ens ha ballat la polca de tots coneguda i ha marxat a cercar un barril d’hidromel. I nosaltres en acabar la cervesa i la cançó, també hem fet el ball de l’ós belga.

La cervesa de l’ós en qüestió (literalment, Bière des Ours) és una Ale de 8.5º poc clara i amb un cert gust a floretes que al final deixa passar un record de mel subtil. Diem subtil per no dir evanescent o fugisser, es clar. Aquesta subtilesa no era l’efecte que ens interessava, potser estàvem pendents del gust habitualment exagerat de les hidromels. En qualsevol cas, al mancar-li la dolçor extrema i característica de la mel que esperàvem també n’evita l’empalagositat de manera que augmenta el factor de perillositat.

 

Tipus: bé, ells li en diuen Honey Belgian Ale; a casa nostra en diem Strong Ale.

Sabor: Suau, amb detall de mel al final

Preu: cervesa especial (>2.5 €)

A on: tenda de queviures de ciutat vallesana

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: Canço de death metal que no té ós però que també amaga punts de subtil dolçor i melositat (enllaçada a sota).

Vol saber-ne més?

http://www.labinchoise.be/

http://www.youtube.com/watch?v=TNKr3RjYEzM

 

Per Saint Peter, festa major!

Arriba Sant Pere i la segona revetlla i la festa major de molts pobles de la terra (i especialment els de voramar) i la calor (buf! quina calor!). Aprofitem l’avinentesa doncs i obrirem aquesta ampolla de St Peter’s India Pale Ale. No cal ni dir que ens hem passat totes les recomanacions de temperatura pel folre i les manilles i l’hem posada ben freda a la nevera (a 4ºC? qui sap…). La calor fa aquestes coses.

El primer que destaca de la cervesa de Sant Pere és la seva ampolla de forma poc convencional i detallada amb relleus. El gust és el d’una IPA habitual. Si de cas, amb una sequetat i amargor notables però ja és habitual en aquestes cerveses.De fet, tampoc és res de l’altre món comparat amb altres IPAs. Com que la mida és de ~50 cl, per quan arribem al final, la temperatura és la recomanada però el gust no acaba d’impressionar. Però l’ampolla és tan mona…

 

Tipus: India Pale Ale

Sabor: Amarg i sec. Sec i amarg.Sant Pere de la Índia

Preu: luxe (>3.5 €)

A on: tenda especialitzada a BCN

Grau de perillositat: 3/5

Consumida amb: a seques i amb programa de festa major vallesana.

Vol saber-ne més?

http://www.stpetersbrewery.co.uk/

Delirium Red

Ja que aquesta és la primera entrada del blog, hem volgut que fos una mica especial. Per això hem triat una cervesa que guardàvem curosament al celler. En contra de la recomanació habitual, no hem consumit aquesta cervesa amb les postres, sinó a l’aperitiu amb unes escopinyes i unes olives. A vegades som així d’iconoclastes.

La Delirium Red és una cervesa de tipus Ale amb fruita i additius diversos que li donen un gust afruitat i molt dolç que fa que no es notin els 8,5º d’alcohol. Al final es nota un punt d’acidesa però l’amargor no hi és present. La perillositat és evident. Amb tot, ens trobem amb un tipus de cervesa per a ocasions especials, ja que el consumidor habitual prefereix cerveses més amargues i sense aquest punt de xarop que tenen la gran majoria de cerveses afruitades.

Tipus: Ale afruitada

Sabor: Molt dolç i afruitat

Preu: cervesa especial (>2.5 €)

A on: tenda especialitzada a BCN

Grau de perillositat: 5/5

Consumida amb: olives, escopinyes i TN migdia.

Vol saber-ne més?

http://www.delirium.be/delirium_red

http://www.belgianfamilybrewers.be/site/brewerdetail.php?l=en&br=huyghe