Indar Joko, Etxeko Bob’s Bier

Continuam amb la saga de Hazparne i les Etxeko Bob’s bier.

És el torn de la Indar Joko, una saborosa i forta cervesa clarament en la línia de les stout britàniques. Les stout no són precisament les preferides d’aquest cerveser. De fet record ben bé que en una festa Guiness, després de 4 pintes, vaig decidir que realment no eren el meu estil.

Però el deu ens crida allà on siguem, i hem de fer el cor fort, i… en fi, a qui vull enganar.

Som-hi.

Evidentment, poc gasificada, de gust remarcat i amb aquell toc que sempre em recorda la regalèssia i els Dropjes holandesos. No deixa ni de bon tros el nivell d’escuma que la parenta irlandesa (sobretot, perquè ve en ampolla i no a pressió).

Indar Joko, traduït com a «joc de força» ve acompanyada d’una etiqueta que recorda els esports populars bascos (herri kirolak). Quin d’ells, no ho sé exactament, probablement un harri-jasotze.

No deixa de ser curiós com arriben influències culturals britàniques a aquest país (com ara el futbol i la manera en què el juguen).

Tipus: Stout

Sabor: Amarg, regalèssic.

Preu: desconegut, per ser una regal, i el web no ho diu.

A on: Hazparne (Iparralde, Euskal Herria / País Basc)

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: patates al vapor amb salsa rosa.

Vols saber-ne més?

http://www.etxekobobsbeer.fr

Zorionak, Hazparne!

O com diríem nosaltres, «Per molts d’anys, Hazparne!».

I és que aquesta petita localitat d’Iparralde està d’enhorabona, car té una micro-cerveseria pròpia que produeix una cervesa artesana de gran qualitat. Parlam de l’ Etxeko Bob’s Bier. La podreu trobar ací.

Gràcies a uns amics del país èuscar podrem assaborir aquesta cervesa. Maia eta Aritz, eskerrik asko!

Començam per una cervesa rossa, la qual aconsellam de beure en copa ampla. Regust dels malts, amb uns aromes que recorden el camp i els boscos (no diria pas tant les flors, com ho anuncien al web). Tèrbola, es una Pale Ale amb una remembrança amagada de les Weizen alemanyes. Es nota la mescla amb blat, tot i que té sensiblement més gas que les Weizen. Se’ns hi explica, al web, que té «Tres malts d’ordi i blat, més llúpol d’Alemanya i Eslovènia».

És una cervesa remarcable, molt agradable al paladar, amb aromes suaus que conviden a fer-ne un glopet darrere l’altre. Gran cervesa per a l’estiu i per a les estones dedicades al lleure i «als petits plaers d’un vida senzilla». En particular, es recomana de beure-la mentre es llegeix un bon llibre, i idealment – ja que hi som, somiem de bon de veres – a la mateixa Hazparne, envoltats de muntanya i el fresc verd que hi abunda.

Tipus: Pale Ale

Sabor: Amarg a l’inici, i dolç a continuació.

Preu: desconegut, per ser una regal, i el web no ho diu.

A on: Hazparne (Iparralde, Euskal Herria / País Basc)

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: res pus.

Vols saber-ne més?

http://www.etxekobobsbeer.fr

Bon cop de hop!

Mai un nom tan apropiat per als moments que vivim. Moments interessants i apassionants que no sabem si es perdran com llagrimes en la pluja o com bombolles en l’escuma. No podem confirmar que la metàfora de les bombolles desagradés a Ridley Scott perquè probablement no se li hauria acudit mai.

En qualsevol cas, hem recollit una altra pobre i òrfena cervesa IPA feta amb molt d’amor i carinyu a les terres ausetanes (ja és la segona que comentem per aquí). Aquest cop provinent del taller de cerveses de Vic o de ca l’ausesken (no ens ha quedat clar, potser són els mateixos i es posen ulleres per a dissimular com en Clark Kent), que prometem visitar qualsevol dia d’incògnit i amb nocturnitat i atreviment.

La IPA en qüestió cau amb poca escuma i un olor afruitat marcat i un deix fosc superior a les IPAs que coneixem. El tast ens remet a gustos marcadament afruitats, excessius, que es barregen amb l’amargor del llúpol de la IPA i els 7,5º provocant un cop de hop que deixa una sensació si més no estranya. No obstant això manca la sequetat extrema de moltes IPAs. Llàstima que només en tinguessim una mostra per a poder-ho contrastar amb un segon tast.

 

Tipus: IPA.

Sabor: amarga i dolça

Preu: artesanal estàndard (2.5 €). Seguim fent notes mentals innocents…

A on: Fira del porc i la cervesa de Manlleu o directament al taller de la cervesa de Vic.

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: altres cerveses.

Vol saber-ne més?

http://www.eltallerdelacervesa.com/

les llagrimes enmig de la pluja mai seran com les bombolles que pugen a l’escuma