Llarga i pròspera vida!

Amb aquesta salutació vulcaniana tornem després d’un hiatus de tres mesos. Tres mesos que hem dedicat a altres causes tan (o més) dignes com la cerealifília habitual. I per compensar, aprofitarem els calurosos mesos d’estiu per tastar i valorar tota la pila de cerveses que com a persistents esquirols hem anat emmagatzemant a l’armari màgic d’en Doraemon.

Comencem tot recuperant de l’armari una cervesa de 50cl, d’ampolla pesada, opaca i de tacte estrany. Destaquem en aquesta ocasió la presentació, amb tap de suro i aquest vidre particular. Es tracta d’una ampolla portada aquest hivern des de les valls pirinenques i que ha acabat de reposar uns mesos abans del tast. Com la salutació que encapçala aquest panegíric, el seu nom, Vivat in aeternum (Triple Blonde),  suggereix unes seves propietats d’atorgar imperibilitat al qui la beu, d’aital naturalesa com el calze sagrat de l’Indy (o Sant Greal).

Deixem caure el líquid daurat, amb tons de préssec groguenc, formant escuma abundant i persistent. L’aroma no és tan penetrant com és habitual en les cerveses d’abadia triple tot i que les notes afruitades es dissimulen subtilment. En el primer tast ja confirmem un  punt afruitat i l’equilibri entre els cereals llupolitzats i el cítric, entre el dolç i l’amarg, entre la cervesa d’abadia clàssica i la innovació.

Una opció interessant però difícil d’obtenir.

Tipus: Abadia francesa comme il faut.

Vivat in aeternum

Sabor: cítricament dolça, cereàlicament amarga

Preu: elevat (>2.5 € + anar fins a Andorra).

A on: Grans magatzems andorrans.

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: Fruita.

Vol saber-ne més?

http://www.brasserieducateau.fr/FTP/index.php?nomRub=2 (hi surten les ampolles de 33 cl)