7. El poder del costat fosc

mmmhhh… només de pensar la conbinació de cervesa torrada i xocolata… una barreja definitivament interessant, temptadora i selecta

COCOAs DARK SIDEAixò mateix ens proposa Reptilian amb la seva Cocoa’s Dark Side. Una stout amb xocolata, però no patiu perquè no té ni choleck, ni lacao ni OK (ni cacolat tampoc). És una cervesa que ja a l’abocar-la desprén aromes torrats i potser, lleugerament, de forma subtil, cacau . Coberta per una capa densa d’escuma de color marfil brut, el cos és negre com el sutge i es detecten llevats i precipitats diversos, malgrat n’hem deixat la major part a l’ampolla. El tast confirma el gust torrat i maltós, maltós… barrejat amb el cacau. L’amargor no destaca i queda camuflada entre la torramenta. Creiem que aquesta stout quedaria situada en la piràmide alimentaria entre un tall de pa de pagès amb sobrassada fregida amb mel i una costella de bou de 800g sagardotegia-art.

En definitiva, una cervesa contundent, espessa i nutritiva.

Ah… si sabéssiu com n’és de poderós el costat fosc…

Tipus: Stout.

Grau de perillositat: 5/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/ReptilianCervesaArtesanal

Euskal Garagardoak IV i última (per ara)

Tot esperant que comencés el partit entre el Barça i un equip polonès d’una ciutat anomenada Gdansk,  enmig d’una profunda reflexió, recordàrem que Gdansk era el nom polonès de la ciutat prussiana abans coneguda com Danzig. Danzig, Danzig, ciutat hanseàtica de grans fills il·lustres (Shopenhauer, Farenheit o Lech Walesa). Restàvem pensant doncs en Schopenhauer i altres grans futbolistes que d’allà en sortiren.

I pensant, pensant, no fa encara ni un any que amb tristesa i llàgrimes als ulls acomiadarem les restes de la Pagoa Zunbeltz. Afortunadament el destí ens ha regalat una segona oportunitat per a gaudir-ne i aquest cop no la deixarem escapar. Així que acompanyats del so del grup maresmenc Ebri knight el pertinent sopar i tot veient el partidet, ens disposem a tastar-la amb l’excel·lent record de les seves germanes.

Aquesta stout clàssica cau dins el got formant una corona espessa, abundant i cremosa. El color torrat fosc, pràcticament negre el considerem més que correcte per a una stout. La textura es manté al llarg de tot el got. Espessa, torrada, compacta no podem deixar d’apreciar que no ha d’envejar res a l’arxiconeguda irlandesa de la mateixa manera que els Ebri knight no han d’envejar res als Pogues o als Dropkick Murphys (i qui els ha vist en directe ho pot certificar).

Tipus: Stout com una catedralPAGOA_zunbeltz

Sabor: Torrat

Preu: menys de 2 €.

A on: a uns grans magatzems

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: Salmó i tomaquet enfarinat de Grana Padano i orenga.

Voleu saber-ne més?

http://www.pagoabeer.com/entrada.html