9. CAT IPA

No sé que ha passat però només fan que sortir IPAs. Què hi farem, ja en sortiran d’altres.

CATIPALA CAT IPA de ca l’Ausesken és una altra IPA, que cambia la clàssica etiqueta ocre íber per un color verd dòlar fosc. És una IPA fosca com la de Canovelles però a diferència d’aquesta, l’olor és profundament floral i afruitada, senyal de l’orgia de llúpol que ens espera. Efectivament, en el tast té un gust molt afruitat, amb amargor final, fruit de la presència de llúpol per a parar un tren. Fins i tot podríem pensar en un punt excessiu. Hi hem notat una mica l’alcohol, però se’ns fa agradablement enganxosa.

Llàstima que ens hagin cobrat 3 euros per aquesta cervesa. Si el preu fos més raonable seria una cervesa excel·lent. Per ara, és una cervesa cara.

Tipus: IPA.

Grau de perillositat: 1/5 (hi ha crisi, no ho sabeu?)

Vol saber-ne més?

http://www.ausesken.cat/

La feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta toca molt els ous.

O això va dir aquell. I és que no hi ha res com la feina ben feta. Bé potser una bona cervesa. O una bona cervesa ben feta. No com la que ha rebentat dins l’armari la nit passada. Una ale d’hivern vallesana que tenia un excés de gas (ella i tot el lot com ella). I és que no hi ha res com desincrustar micro bocins de vidre del prestage superior i treure a passejar i rentar les Chimay gran reserva que descansaven tan tranquiles al fons de l’armari. Un desastre majúscul, absolut i de dimensions pompeianes.

Dit això… hem compensat la neteja amb l’obertura (que no encetament, ja que l’hem consumida completament) d’una IPA autènticament anglesa. Sí, una altra IPA i sí, tres adverbis acabats en ment en una sola frase. Compte a queixar-se que ens podem superar. Aquest cop l’hem consumida amb un britànic got taverner de pinta comme il faut.

Després de servir-la, hem ensumat l’olor fresca i afruitada de tota IPA, amb notes que ens han recordat a pera mentre l’escuma persistia fugaçment. El primer tast ens ha aportat un gust amb menys dolçor de l’esperada, potser per ser d’estil britànic i no americà, ves a saber… El gas tot just es feia notar quan hem pogut apreciar l’amargor d’una cervesa fortament llupolitzada*. O poderosament llupolitzada, com diu l’etiqueta.Els 500 mL han passat ràpidament per avall…

Una feina ben feta, sense cap mena de dubte.proper_job

Tipus: IPA cornuallenca (és a dir, de Cornualla; si fos de Cornellà seria cornellanenca, com Estopa).

Sabor: amarga i (una mica) dolça

Preu: luxe insular (>3.5 €).

A on: Tenda delicatessen vallesana

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: per sí mateixa.

Vol saber-ne més?

http://www.staustellbrewery.co.uk/beers/bottled-beers.html#magictabs_dY8t1_2

*Els nostres agents estan confirmant en aquests moments la correcció d’aquest terme, és a dir, si anam sobrats d’eles o no.

Bon cop de hop!

Mai un nom tan apropiat per als moments que vivim. Moments interessants i apassionants que no sabem si es perdran com llagrimes en la pluja o com bombolles en l’escuma. No podem confirmar que la metàfora de les bombolles desagradés a Ridley Scott perquè probablement no se li hauria acudit mai.

En qualsevol cas, hem recollit una altra pobre i òrfena cervesa IPA feta amb molt d’amor i carinyu a les terres ausetanes (ja és la segona que comentem per aquí). Aquest cop provinent del taller de cerveses de Vic o de ca l’ausesken (no ens ha quedat clar, potser són els mateixos i es posen ulleres per a dissimular com en Clark Kent), que prometem visitar qualsevol dia d’incògnit i amb nocturnitat i atreviment.

La IPA en qüestió cau amb poca escuma i un olor afruitat marcat i un deix fosc superior a les IPAs que coneixem. El tast ens remet a gustos marcadament afruitats, excessius, que es barregen amb l’amargor del llúpol de la IPA i els 7,5º provocant un cop de hop que deixa una sensació si més no estranya. No obstant això manca la sequetat extrema de moltes IPAs. Llàstima que només en tinguessim una mostra per a poder-ho contrastar amb un segon tast.

 

Tipus: IPA.

Sabor: amarga i dolça

Preu: artesanal estàndard (2.5 €). Seguim fent notes mentals innocents…

A on: Fira del porc i la cervesa de Manlleu o directament al taller de la cervesa de Vic.

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: altres cerveses.

Vol saber-ne més?

http://www.eltallerdelacervesa.com/

les llagrimes enmig de la pluja mai seran com les bombolles que pugen a l’escuma

Per Saint Peter, festa major!

Arriba Sant Pere i la segona revetlla i la festa major de molts pobles de la terra (i especialment els de voramar) i la calor (buf! quina calor!). Aprofitem l’avinentesa doncs i obrirem aquesta ampolla de St Peter’s India Pale Ale. No cal ni dir que ens hem passat totes les recomanacions de temperatura pel folre i les manilles i l’hem posada ben freda a la nevera (a 4ºC? qui sap…). La calor fa aquestes coses.

El primer que destaca de la cervesa de Sant Pere és la seva ampolla de forma poc convencional i detallada amb relleus. El gust és el d’una IPA habitual. Si de cas, amb una sequetat i amargor notables però ja és habitual en aquestes cerveses.De fet, tampoc és res de l’altre món comparat amb altres IPAs. Com que la mida és de ~50 cl, per quan arribem al final, la temperatura és la recomanada però el gust no acaba d’impressionar. Però l’ampolla és tan mona…

 

Tipus: India Pale Ale

Sabor: Amarg i sec. Sec i amarg.Sant Pere de la Índia

Preu: luxe (>3.5 €)

A on: tenda especialitzada a BCN

Grau de perillositat: 3/5

Consumida amb: a seques i amb programa de festa major vallesana.

Vol saber-ne més?

http://www.stpetersbrewery.co.uk/