Quelcom put a Dinamarca

Put el formatge Danès, put el gran Danès, put la figa de La Sireneta, put el castell d’Helsingør, però no put la cervesa. Malgrat que les grans cerveses comercials daneses s’assemblen més al model holandès: inodores, insipides i lleugerament groguenques, no tota Jutlàndia i les illes són així. Com diria aquell, molts danesos a Dinamarca…

Des de la llunyana Dinamarca via Catalunya interior, ens han arribat una sèrie d’elixirs ordiers de la casa «Bryggeriet Refsvindinge» en diferents gustos i colors. Com que aquest blog és totalment amateur, a estones pedant, sí, però amateur de totes, totes; només comentarem la HP Bock. Una cervesa que agradarà, o no, als amants de les Voll Damms i Epidors. Val a dir que la cervesera en qüestió proposa força varietats diferents, algunes de força curioses, com la Havgassen, una altra Bock que inclou matisos dolços i fumats.

Anem al tall: com el seu nom indica, la HP Bock és una Bock (obvi) tot i que clareja descaradament amb colors ambres. El gust recorda a les industrials Epidor i Voll Damm amb matisos de caramel que es reforcen en tastos posteriors i al final de la copa. Val a dir que deixant de banda els punts de caramel, tampoc es pot afirmar que excel·leixi (però tampoc put). Una cervesa interessant per a passar l’estona.

HP Bock

Tipus: Bock descolorida

Sabor: a Volldam amb caramel de flam

Preu: cervesa estàndard artesana 2 – 2,5 duerus.

A on: aquí

Grau de perillositat: 3/5

Consumida amb: sí mateixa

Vol saber-ne més?:

http://bryggerietrefsvindinge.dk/

 

Quan xiula la serp, aigua a terra

o el que és el mateix, que vol ploure. I dit això hem anat corrents a Manlleu a la fira del porc i la cervesa. A menjar porc i beure cervesa (obvi). I entre les moltes cerveses que hi havia, ens hem deixat arrossegar per la serp cap a la temptació. Sí, un altre cop.

La serpent se’ns ha presentat en tres formes: fosca, rossa i negra. Parlarem avui de la forma fosca etiqueda en vermell rogent. Era força tèrbola i temptadora, de color ambre fosc i d’escuma abundant però no excessiva i olia bé, amb un deix un xic afruitat. El tast ha confirmat la nostra primera apreciació olfactiva, el gust principal de la fruita com a àcida peça inmadura i acompanyada amb matisos secundaris de clau d’espècia. Era una poma o era un clau? que en deia el llibre?

Amb aquests antecedents, curiosament la serpent no es deia Satan, ni Belzebuth, ni Duvel. Ni tampoc una trista «Golden Imperial».     Era una «vailet».    País de capellans…

Tipus: Fosca de blat. O dunkel weissen Bock.

Sabor: Fruita àcida

Preu: artesanal estàndard (2.5 €). Nota mental innocent: el fet que totes les cerveses artesanals valguin 2.5 € no hauria de ser investigat pel comisari europeu de la competència?

A on: Fira del porc i la cervesa de Manlleu o directament al petit de Manlleu si no es disposa de màquina del temps.

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: pa amb coses.

Vol saber-ne més?

http://www.elter.net/noticia/10594/posen-venda-les-cerveses-del-serpent

http://manlleuet.blogspot.com.es/

http://www.porcicervesa.cat/