O això va dir aquell. I és que no hi ha res com la feina ben feta. Bé potser una bona cervesa. O una bona cervesa ben feta. No com la que ha rebentat dins l’armari la nit passada. Una ale d’hivern vallesana que tenia un excés de gas (ella i tot el lot com ella). I és que no hi ha res com desincrustar micro bocins de vidre del prestage superior i treure a passejar i rentar les Chimay gran reserva que descansaven tan tranquiles al fons de l’armari. Un desastre majúscul, absolut i de dimensions pompeianes.
Dit això… hem compensat la neteja amb l’obertura (que no encetament, ja que l’hem consumida completament) d’una IPA autènticament anglesa. Sí, una altra IPA i sí, tres adverbis acabats en ment en una sola frase. Compte a queixar-se que ens podem superar. Aquest cop l’hem consumida amb un britànic got taverner de pinta comme il faut.
Després de servir-la, hem ensumat l’olor fresca i afruitada de tota IPA, amb notes que ens han recordat a pera mentre l’escuma persistia fugaçment. El primer tast ens ha aportat un gust amb menys dolçor de l’esperada, potser per ser d’estil britànic i no americà, ves a saber… El gas tot just es feia notar quan hem pogut apreciar l’amargor d’una cervesa fortament llupolitzada*. O poderosament llupolitzada, com diu l’etiqueta.Els 500 mL han passat ràpidament per avall…
Una feina ben feta, sense cap mena de dubte.
Tipus: IPA cornuallenca (és a dir, de Cornualla; si fos de Cornellà seria cornellanenca, com Estopa).
Sabor: amarga i (una mica) dolça
Preu: luxe insular (>3.5 €).
A on: Tenda delicatessen vallesana
Grau de perillositat: 2/5
Consumida amb: per sí mateixa.
Vol saber-ne més?
http://www.staustellbrewery.co.uk/beers/bottled-beers.html#magictabs_dY8t1_2
*Els nostres agents estan confirmant en aquests moments la correcció d’aquest terme, és a dir, si anam sobrats d’eles o no.