En aquesta època tardoral, bucòlica i crepuscular convé visitar les terres pirinenques occidentals i delectar-se amb els productes que fan del poble basc una particularitat estranyíssima de la humanitat. Els boscos ocres, vermells i marrons de l’alta Navarra ens recorden el color del nostre nèctar favorit i el cel gris amenaçador del cantabric ens convida a submergir-nos en cases de pedra i fusta per a assaborir el menjar i beure d’aquesta gent tant vella i savia com l’aspra terra que els acull.
Sí, ens han regalat la cervesa i sí, ens agrada Josep Pla i Casadevall, com ho heu notat?
Deixant de banda per una estona els amics de can Bob, hem obtingut de la mateixa font (que Déu sadolli de béns i cereals) dos exemplars de cervesa Pagoa, una de vermella (gorri) i una de rossa pilsen (ohri). La fosca (zunbeltz), sembla que es va accidentar. Ploràrem la seva pèrdua.
La vermella de gust suau i poc gasificada, es pot veure fàcilment a través de l’escuma fina. La rossa, com tantes pilsen, se’ns presenta clara de color i sense excessiva escuma. El tast ens acompanya l’olor de la vermella, deixant-nos dolços regustos compensats pel llúpol més abundant. La pilsen, per contra, no presenta una amargor marcada, alhora que ens introdueix en un gust rústic, lleuger i quotidià.
Tipus: Red Ale / Pilsen
Sabor: Suaus.
Preu: ens l’han regalat però la podem trobar per uns 35€ la caixa de 24 (really?).
A on: aquí
Grau de perillositat: 4/5
Consumida amb: llom i salses.
Nota addicional: aquest cas és un exemple que es pot fer bona cervesa de microcerveseria:
a) sense cobrar més de 6 euracus el litre (esquirols!)
b) que sembli o sigui filtrada i sense llevats sedimentats (oh! horreur!)
i no morir en l’intent.
Voleu saber-ne més?

