9. CAT IPA

No sé que ha passat però només fan que sortir IPAs. Què hi farem, ja en sortiran d’altres.

CATIPALA CAT IPA de ca l’Ausesken és una altra IPA, que cambia la clàssica etiqueta ocre íber per un color verd dòlar fosc. És una IPA fosca com la de Canovelles però a diferència d’aquesta, l’olor és profundament floral i afruitada, senyal de l’orgia de llúpol que ens espera. Efectivament, en el tast té un gust molt afruitat, amb amargor final, fruit de la presència de llúpol per a parar un tren. Fins i tot podríem pensar en un punt excessiu. Hi hem notat una mica l’alcohol, però se’ns fa agradablement enganxosa.

Llàstima que ens hagin cobrat 3 euros per aquesta cervesa. Si el preu fos més raonable seria una cervesa excel·lent. Per ara, és una cervesa cara.

Tipus: IPA.

Grau de perillositat: 1/5 (hi ha crisi, no ho sabeu?)

Vol saber-ne més?

http://www.ausesken.cat/

3. L’as de cors

A nosaltres ens mola més la baralla pel Truc i la Buti, però què hi farem. Ens permetem suggerir a aquesta cervesera de Montornès del Vallès, que la següent invenció sigui un as bord, la llengua d’oros o bé la manilla. Bé, en tot cas, igual que la darrera cervesa, l’as de cors és una cervesa senzilla, ben feta, però senzilla. Una Weizen-Weissbier. o una de blat com cal. Com ho preferiu.asdecors

L’escuma és correcte, capaç d’aguantar un minutet com a mínim. Com la majoria de weizen el color és groc, tirant a préssec de vinya i l’aroma afruitat precisament ens porta moments de préssec amb alguna flaire més suau que no sabem identificar. El primer tast és alegre, suau, gairebé dolç, amb poca amargor i deixada sense carregar. La suavitat de la cervesa i la falta d’amargor la converteixen en una cervesa extremadament perillosa (si no fos pel preu artesà, és clar). El tast en repòs segueix l’inicial al peu de la lletra i si de cas, el gas es deixa notar més així com s’escalfa però sempre amb adequada correcció.

En resum, una cervesa rodona, perillosa per la butxaca pel preu i per la facilitat amb que arriba i se’n va.

 

Tipus: Weizen Weissbier.

Grau de perillositat: 5/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/as.cerveses

1. Solstici d’Estiu

Comencem amb el solstici d’estiu, malgrat que faci més d’un mes que s’hagi produït. Cervesa del Penedès, Baix, en concret, de la capital, El Vendrell. Cervesa de blat kamut i ordi i d’estil indefinit (diuen ells).

Reptilian solsticiCervesa estranya i difícil de classificar. Es presenta amb poca escuma i color ambre. L’olor és similar a la d’ales molt llupolitzades com les IPA però hi ha algun matís que els nostre nassos aficionats detecten però no saben identificar. Un cop tastada, decobrim que efectivament, no és una IPA estranya car li manca el punt dolç característic. Manté això sí, l’amargor del llúpol. Ens preocupa no obstant, la falta de gas, fregant la targeta groga d’esbravada.

No podem negar però que fent etiquetes són uns cracks.

Tipus: rara avis. Summer Ale, potser.

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/ReptilianCervesaArtesanal

Llarga i pròspera vida!

Amb aquesta salutació vulcaniana tornem després d’un hiatus de tres mesos. Tres mesos que hem dedicat a altres causes tan (o més) dignes com la cerealifília habitual. I per compensar, aprofitarem els calurosos mesos d’estiu per tastar i valorar tota la pila de cerveses que com a persistents esquirols hem anat emmagatzemant a l’armari màgic d’en Doraemon.

Comencem tot recuperant de l’armari una cervesa de 50cl, d’ampolla pesada, opaca i de tacte estrany. Destaquem en aquesta ocasió la presentació, amb tap de suro i aquest vidre particular. Es tracta d’una ampolla portada aquest hivern des de les valls pirinenques i que ha acabat de reposar uns mesos abans del tast. Com la salutació que encapçala aquest panegíric, el seu nom, Vivat in aeternum (Triple Blonde),  suggereix unes seves propietats d’atorgar imperibilitat al qui la beu, d’aital naturalesa com el calze sagrat de l’Indy (o Sant Greal).

Deixem caure el líquid daurat, amb tons de préssec groguenc, formant escuma abundant i persistent. L’aroma no és tan penetrant com és habitual en les cerveses d’abadia triple tot i que les notes afruitades es dissimulen subtilment. En el primer tast ja confirmem un  punt afruitat i l’equilibri entre els cereals llupolitzats i el cítric, entre el dolç i l’amarg, entre la cervesa d’abadia clàssica i la innovació.

Una opció interessant però difícil d’obtenir.

Tipus: Abadia francesa comme il faut.

Vivat in aeternum

Sabor: cítricament dolça, cereàlicament amarga

Preu: elevat (>2.5 € + anar fins a Andorra).

A on: Grans magatzems andorrans.

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: Fruita.

Vol saber-ne més?

http://www.brasserieducateau.fr/FTP/index.php?nomRub=2 (hi surten les ampolles de 33 cl)

La feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta toca molt els ous.

O això va dir aquell. I és que no hi ha res com la feina ben feta. Bé potser una bona cervesa. O una bona cervesa ben feta. No com la que ha rebentat dins l’armari la nit passada. Una ale d’hivern vallesana que tenia un excés de gas (ella i tot el lot com ella). I és que no hi ha res com desincrustar micro bocins de vidre del prestage superior i treure a passejar i rentar les Chimay gran reserva que descansaven tan tranquiles al fons de l’armari. Un desastre majúscul, absolut i de dimensions pompeianes.

Dit això… hem compensat la neteja amb l’obertura (que no encetament, ja que l’hem consumida completament) d’una IPA autènticament anglesa. Sí, una altra IPA i sí, tres adverbis acabats en ment en una sola frase. Compte a queixar-se que ens podem superar. Aquest cop l’hem consumida amb un britànic got taverner de pinta comme il faut.

Després de servir-la, hem ensumat l’olor fresca i afruitada de tota IPA, amb notes que ens han recordat a pera mentre l’escuma persistia fugaçment. El primer tast ens ha aportat un gust amb menys dolçor de l’esperada, potser per ser d’estil britànic i no americà, ves a saber… El gas tot just es feia notar quan hem pogut apreciar l’amargor d’una cervesa fortament llupolitzada*. O poderosament llupolitzada, com diu l’etiqueta.Els 500 mL han passat ràpidament per avall…

Una feina ben feta, sense cap mena de dubte.proper_job

Tipus: IPA cornuallenca (és a dir, de Cornualla; si fos de Cornellà seria cornellanenca, com Estopa).

Sabor: amarga i (una mica) dolça

Preu: luxe insular (>3.5 €).

A on: Tenda delicatessen vallesana

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: per sí mateixa.

Vol saber-ne més?

http://www.staustellbrewery.co.uk/beers/bottled-beers.html#magictabs_dY8t1_2

*Els nostres agents estan confirmant en aquests moments la correcció d’aquest terme, és a dir, si anam sobrats d’eles o no.

Euskal Garagardoak III

En aquesta època tardoral, bucòlica i crepuscular convé visitar les terres pirinenques occidentals i delectar-se amb els productes que fan del poble basc una particularitat estranyíssima de la humanitat. Els boscos ocres, vermells i marrons de l’alta Navarra ens recorden el color del nostre nèctar favorit i el cel gris amenaçador del cantabric ens convida a submergir-nos en cases de pedra i fusta per a assaborir el menjar i beure d’aquesta gent tant vella i savia com l’aspra terra que els acull.

Sí, ens han regalat la cervesa i sí, ens agrada Josep Pla i Casadevall, com ho heu notat?

Deixant de banda per una estona els amics de can Bob, hem obtingut de la mateixa font (que Déu sadolli de béns i cereals) dos exemplars de cervesa Pagoa, una de vermella (gorri) i una de rossa pilsen (ohri). La fosca (zunbeltz), sembla que es va accidentar. Ploràrem la seva pèrdua.

La vermella de gust suau i poc gasificada, es pot veure fàcilment a través de l’escuma fina. La rossa, com tantes pilsen, se’ns presenta clara de color i sense excessiva escuma. El tast ens acompanya l’olor de la vermella, deixant-nos dolços regustos compensats pel llúpol més abundant. La pilsen, per contra, no presenta una amargor marcada, alhora que ens introdueix en un gust rústic, lleuger i quotidià.

Tipus: Red Ale / Pilsen

Sabor: Suaus.

Preu: ens l’han regalat però la podem trobar per uns 35€ la caixa de 24 (really?).

A on: aquí

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: llom i salses.

Nota addicional: aquest cas és un exemple que es pot fer bona cervesa de microcerveseria:

a) sense cobrar més de 6 euracus el litre (esquirols!)

b) que sembli o sigui filtrada i sense llevats sedimentats (oh! horreur!)

i no morir en l’intent.

 

Voleu saber-ne més?

http://www.pagoabeer.com/entrada.html

Zorionak, Hazparne!

O com diríem nosaltres, «Per molts d’anys, Hazparne!».

I és que aquesta petita localitat d’Iparralde està d’enhorabona, car té una micro-cerveseria pròpia que produeix una cervesa artesana de gran qualitat. Parlam de l’ Etxeko Bob’s Bier. La podreu trobar ací.

Gràcies a uns amics del país èuscar podrem assaborir aquesta cervesa. Maia eta Aritz, eskerrik asko!

Començam per una cervesa rossa, la qual aconsellam de beure en copa ampla. Regust dels malts, amb uns aromes que recorden el camp i els boscos (no diria pas tant les flors, com ho anuncien al web). Tèrbola, es una Pale Ale amb una remembrança amagada de les Weizen alemanyes. Es nota la mescla amb blat, tot i que té sensiblement més gas que les Weizen. Se’ns hi explica, al web, que té «Tres malts d’ordi i blat, més llúpol d’Alemanya i Eslovènia».

És una cervesa remarcable, molt agradable al paladar, amb aromes suaus que conviden a fer-ne un glopet darrere l’altre. Gran cervesa per a l’estiu i per a les estones dedicades al lleure i «als petits plaers d’un vida senzilla». En particular, es recomana de beure-la mentre es llegeix un bon llibre, i idealment – ja que hi som, somiem de bon de veres – a la mateixa Hazparne, envoltats de muntanya i el fresc verd que hi abunda.

Tipus: Pale Ale

Sabor: Amarg a l’inici, i dolç a continuació.

Preu: desconegut, per ser una regal, i el web no ho diu.

A on: Hazparne (Iparralde, Euskal Herria / País Basc)

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: res pus.

Vols saber-ne més?

http://www.etxekobobsbeer.fr

Bon cop de hop!

Mai un nom tan apropiat per als moments que vivim. Moments interessants i apassionants que no sabem si es perdran com llagrimes en la pluja o com bombolles en l’escuma. No podem confirmar que la metàfora de les bombolles desagradés a Ridley Scott perquè probablement no se li hauria acudit mai.

En qualsevol cas, hem recollit una altra pobre i òrfena cervesa IPA feta amb molt d’amor i carinyu a les terres ausetanes (ja és la segona que comentem per aquí). Aquest cop provinent del taller de cerveses de Vic o de ca l’ausesken (no ens ha quedat clar, potser són els mateixos i es posen ulleres per a dissimular com en Clark Kent), que prometem visitar qualsevol dia d’incògnit i amb nocturnitat i atreviment.

La IPA en qüestió cau amb poca escuma i un olor afruitat marcat i un deix fosc superior a les IPAs que coneixem. El tast ens remet a gustos marcadament afruitats, excessius, que es barregen amb l’amargor del llúpol de la IPA i els 7,5º provocant un cop de hop que deixa una sensació si més no estranya. No obstant això manca la sequetat extrema de moltes IPAs. Llàstima que només en tinguessim una mostra per a poder-ho contrastar amb un segon tast.

 

Tipus: IPA.

Sabor: amarga i dolça

Preu: artesanal estàndard (2.5 €). Seguim fent notes mentals innocents…

A on: Fira del porc i la cervesa de Manlleu o directament al taller de la cervesa de Vic.

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: altres cerveses.

Vol saber-ne més?

http://www.eltallerdelacervesa.com/

les llagrimes enmig de la pluja mai seran com les bombolles que pugen a l’escuma

Quan xiula la serp, aigua a terra

o el que és el mateix, que vol ploure. I dit això hem anat corrents a Manlleu a la fira del porc i la cervesa. A menjar porc i beure cervesa (obvi). I entre les moltes cerveses que hi havia, ens hem deixat arrossegar per la serp cap a la temptació. Sí, un altre cop.

La serpent se’ns ha presentat en tres formes: fosca, rossa i negra. Parlarem avui de la forma fosca etiqueda en vermell rogent. Era força tèrbola i temptadora, de color ambre fosc i d’escuma abundant però no excessiva i olia bé, amb un deix un xic afruitat. El tast ha confirmat la nostra primera apreciació olfactiva, el gust principal de la fruita com a àcida peça inmadura i acompanyada amb matisos secundaris de clau d’espècia. Era una poma o era un clau? que en deia el llibre?

Amb aquests antecedents, curiosament la serpent no es deia Satan, ni Belzebuth, ni Duvel. Ni tampoc una trista «Golden Imperial».     Era una «vailet».    País de capellans…

Tipus: Fosca de blat. O dunkel weissen Bock.

Sabor: Fruita àcida

Preu: artesanal estàndard (2.5 €). Nota mental innocent: el fet que totes les cerveses artesanals valguin 2.5 € no hauria de ser investigat pel comisari europeu de la competència?

A on: Fira del porc i la cervesa de Manlleu o directament al petit de Manlleu si no es disposa de màquina del temps.

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: pa amb coses.

Vol saber-ne més?

http://www.elter.net/noticia/10594/posen-venda-les-cerveses-del-serpent

http://manlleuet.blogspot.com.es/

http://www.porcicervesa.cat/

La triple A ianqui

Acompanyada de la seva senyora stout que presentarem un altre dia, ens ha arribat la Rogue American Amber Ale o Rogue AAA o la de la bandera. Un parell de cerveses que en una tenda de queviures d’un poble del Vallès anaven acompanyades d’un paquet de galetes de te (?). També val a dir que caducaven en menys de dos mesos (les cerveses, no les galetes); coses de creuar l’atlàntic sense pasteuritzar suposo…

La mida de l’ampolla és una mica extranya ja que no és ni de de 33cl ni de 50cl ni de 70cl. És d’aprox. 65cl, en concret 22oz. La cervesa entra bé i no es fa pesada. Afirma la mateixa ampolla que té gustos a cafè i torramenta, si bé en una primera apreciació no són fàcilment distingibles (com a mínim el cafè). Presenta una sequetat al paladar que recorda a una IPA lleugera. També podria ser que sigui perquè el lot està a punt d’expirar.

Tipus: AA: Amber Ale. O potser vol dir Another Ale.

Sabor: Suau, amb detalls secs i torrats (i diuen que a cafè)

Preu: luxe asiàtic (>6 €)

A on: tenda de queviures de ciutat vallesana

Grau de perillositat: 1/5 (amb aquests preus no hi ha perill)

Consumida amb: FCB vs ManU de pretemporada sense veu i amb CDs de Tool de fons (Aenima, 10000 days).

Vol saber-ne més?

http://www.rogue.com/beers/american-amber.php