i 31: Sang de gossa

El final. L’apocalipsi. El acabose. The end. L’inici del regne de sang. Sang! Sang pel Déu de la sang!! S’ha acabat el gran repte i seguim vius! Avui, ja en el darrer episodi d’aquest serial, la Sang de gossa de Zulogaarden. Presentem-la com toca: amb música apocalíptica, satànica i menstrual!

De color marró claret i escuma amb un punt de color cremós i mida correcta, l’hem servida en got de pinta clàssic. L’olor és discretament afruitat i floral. El tast és molt amargant, amb notes de llúpol estridents com les de l’anunci (malgrat que no el coneixíem abans del tast) i poques concessions dolces. El final és sec i manté l’amargor.

Sang de gossaDefinitivament una IPA pels que es recreen en l’amargor.

Tipus: Imperial IPA.

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

http://zulogaarden.blogspot.com.es/2012/12/sang-de-gossa.html

30. Dia de castells

30 d’Agost, Sant Fèlix patró de Vilafranca del Penedès. 12h plaça de la Vila. Diada castellera per excel·lència i la més important de l’any (tant dels anys senars com dels parells, no us penseu)*. Mai un millor dia per a comentar la cervesa d’avui: l’Enxaneta. Perdó, avui, excepcionalment, les dues cerveses, com a homenatge a aquells castells que es fan amb més d’una enxaneta i que esperem que iconocàsticament s’incrementin aviat amb el 5 i el 7.**

enxanetaL’enxaneta de clau i taronja, d’etiqueta color sagal, produeix un líquid de color fosc i escuma breu. L’olor és qualsevol cosa menys subtil. Efectivament fa olor a clau (d’espècia) i a taronja. A rompre. El tast ens porta una gasificació correcta, amb una amargor ajustada i un punt de nosequè com a resclòs. Tot això darrere del clau i la taronja omnipresents i que a mesura que s’escalfa la cervesa es fan pesats fin a l’avorriment. Amb tot, una cervesa interessant per a moments perduts que si fos una mica més subtil en el seu gust principal podríem adjectivar-la com a complexa. Mot que fa orgasmar als tastadors de vins i cerveses.

L’enxaneta de pètals de flors i fruita diuen els seus manufacturers que té un toc singular , semblant a algunes lambics amb fruits vermells. Res més destapar ja hem nedat en un festival d’escuma que gràcies a l’ús preventiu d’una copa Judas de 500 mL hem pogut contenir. El color que ens ha sortit és més aviat ataronjat, calitxós i tèrbol, similar al d’algunes IPAs. L’olor és floral i dolç però força diferent al de les lambics que hem tastat. El tast ens ha portat notes maltoses i de llevat, aquest darrer potser en excés per al nostre gust. Llàstima de l’excés de gas que també la fa un xic pesada. És de suposar que l’excés de gas ha estat un defecte i que no és així. Amb tot, el punt dolç final li dóna personalitat.

Són gironines i es poden trobar (sembla que exclusivament) en supermercats a preus de no-supermercats.

Tipus: Poti-Poti Ale (les dues).

Grau de perillositat: 3/5 (la de clau), 4/5 (la pseudo-dolça)

Vol saber-ne més?

http://www.keks.cat/cerveses

*Comentari expressament per a la polèmica. Qui li piqui que es rasqui.

** Si no volíeu brou, dues tasses.

29. Barceloneta 08003

Avui tractarem la darrera zero vuit que ens quedava per tastar, la Barceloneta. Diuen els artesans que la Barceloneta és una cervesa d’estiu i molt refrescant i de molt baixa graduació alcohòlica (3,2%). És a dir com una clara.

08003El color de la cervesa és groc molt clar, semblant a la Hoegaarden i l’escuma tot i que abundant, desapareix tant ràpid com ha arribat. L’olor és floral, cítrica i fins i tot àcida. El tast denota clarament l’acidesa de la cervesa i la quantitat correcta de gas així com un punt sec final que acompanyat del cítric la fan ideal per a treure la set. Per altra banda, cal beure-la ràpidament o sinó es converteix en brou com la Hoegaarden.

Es clar que com totes les summer ales artesanals té el problema que amb tres glops te l’has beguda i et fa sentir malament saber quant ha costat cada glop.

 

Tipus: Summer Ale.

Grau de perillositat: 1/5 però 5/5 per a la butxaca

Vol saber-ne més?

http://www.birra08.com/

28. La moreneta

la de Montserrat no, la de Cerberus. Que també li diuen moreneta quan realment és negra. I pórter*.

artes morenetaLa moreneta com dèiem, és negre amb caputxa de color crema i un aspecte certament molt agradable. L’olor sembla vellutadament sortida d’una cafetera vella amb petites traces de xocolata. El tast ens revela un gust molt maltat, amb records de café i xocolata i un puntet de caramel. El gust es correctament amarg però no és una cervesa espessota, tot i que segueix sent un aliment consistent.

Una negra com cal.

Tipus: Pórter.

Grau de perillositat: 4/5

Vol saber-ne més?

http://www.cerveseraartesenca.com/

*Des d’aquí proposem als amics(?) del IEC que hi posin un accent tancat a l’entonació plana i si més no, que sigui diacrític, si cal d’un basar xinès de l’Hospitalet de Llobregat. O això o parlem de Kameni i Tommy N’Kono.

27. Revolution IPA

Viva la revolusión! Avui tenim la cervesa revolucionària de l’Empordà! Anti-System Craft-Bier amb els hashtags #RevolutionIPA #RevolutionCraftBeer i  atenció #Dammisdead. Preu de cervesa artesana amb mida de quinto! toooooooooomaaaaa revolució! Menys cervesa per més preu! Tremola Damm!!!

RevolutionIPAI ara seriosament, es tracta d’una IPA de color marró amb un nivell d’escuma raonable. L’olor afruitada i floral és notable i presagia una IPA de les potents. Efectivament, el tast és plenament amarg i sec al final amb punts de fruita i atenció, un regust final que no sabem si era pegadolsa o alguna altra cosa.

Revolucionària, revolucionària, el què és revolucionària no en té res, però és una cervesa molt digna i ben feta (llàstima del preu)

Tipus: IPA revolution.

Grau de perillositat: 1/5 (com per agafar una trompa amb quintos a aquest preu…)

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/molta.birra

26. Dèria Al

Llegim Al o AI? perdó, AL o Ai? Hi ha determinades tipografies que haurien de prohibir fer servir la ela minúscula o la i majúscula. O prohibir fer-les servir en general (per exemple, aquesta mateixa). És igual, el cas és que la «AL» és una altbier de fora de Düsseldorf, en concret de dèria. La microcervesera de les etiquetes… simples.

ALÉs de color vidre fosc amb poca escuma. L’olor ens porta notes de caramel i notem trambé l’alcohol. Al tastar-la notem que és al punt de gas, amb un cos significant, maltós i mategable.

Una altbier espessota però interessant.

Tipus: Altbier densa.

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

http://deriaperlacervesa.blogspot.com.es/p/les-deries.html

25. Sang de Rabo de Drac

i també dos ous durs. Seguim amb la saga de les col·laboracions. Si en l’episodi anterior vèiem la dispersa connexió entre l’Ausetània i Jutlàndia, avui veurem una col·laboració més d’estar per casa.De Zulogaarden (Molins de Rei) i Bleder (Rubí) no deu haver-hi ni 10 quilòmetres. A la cervesa en qüestió llegim: «Aquesta cervesa és fruit de la primera col·laboració entre Bleder i Zulogaarden i té el seu origen en la incògnita mundial de quants litres de sang fan falta per aixecar un rabo de drac. Informació de cabdal inportància per tal de refutar llegendes errònies on el drac és el gran discriminat i que les dues cerveseries volen contribuir a desmentir.(…)». Dit això, no cal dir res més sinó passar a la degustació.

Sang de Rabo de Drac[1]El color és ambre enfosquint a marró amb poca escuma i molt enganxosa. L’olor és acre, especiada i alcohòlica. Recorda a algunes cerveses belgues comercials d’estil abadia. El tast és amarg sense concessions, molt mastegable i amb l’alcohol discretament present però no destacant.

Excel·lent per a combinar amb un aperitiu amb cloïsses, tot i que hi ha qui dirà que no en tenim ni idea (i segurament tindrà RAÓ)

Tipus: Indian Cat and Blood. o Doble Indian Brown Ale.

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

http://zulogaarden.blogspot.com.es/

http://fortiverd.com/

24. El bacallà

Torsk. El bacallà. Es tracta d’una cervesa de la ja coneguda cerveseria Bryggeriet refsvindinge i les cerveses de ca l’ausesken.

TorskEs tracta d’una cervesa daurada fosca o taronja daurada, com vulgueu, amb escuma correcta com pertoca a un bacallà del nord. L’olor avança punts de caramel i el tast ho confirma. També notem un punt d’aroma afruitat molt discret de manera que no sabríem diferenciar un melò d’una cirera. Notem gust a caramel i malta abundant certa sequetat al final.

Per ser un bacallà… no està malament

Tipus: IPA.

Grau de perillositat: 2/5

Vol saber-ne més?

http://www.ausesken.cat/

http://www.bryggerietrefsvindinge.dk/index.html

 

23. peta Z

No us espanteu, no és una operació per rebentar cap polític socialista irresponsable. Tampoc és una cervesa feta de caramel carbònic (bé, en certa manera, potser sí). És una cervesa de la cervesera de la vella caravana, amb etiqueta verda i per variar, és una IPA sector costat fosc de la força.

petaZÉs una IPA fosca, de color vidre marró, amb poquíssima escuma, que ens fa témer el pitjor. L’olor de tons florals és tipicota però aconseguida. El tast eminementment amarg i mansament amorosit amb mencions de fruita és ben acompanyat de bombolles que li donen consistència i allunyen la nostra por de la desagradable descoberta d’una cervesa desfeta, aigualida, neerlandesa.

És una altra IPA però és molt acceptable.

Tipus: IPA.

Grau de perillositat: 4/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/Cervesalavellacaravana

22. As de piques

Tornem amb la baralla de cartes, de nou, francesa. I aquest cop, amb una carta mítica per tots els que treballem sota el conveni del metall. Efectivament: l’as de piques.

AsdePiquesL’as de piques en versió cervesera és de color marro clar, amb escuma ben posada. L’ensumada ens ha aportat poca clarividència car era poc clara i molt suau com si fos tímida. Al tastar-la ha quedat froça correcte, amb un gas acceptable  i el gust molt amarg esperat però poc definit. Notem algun punt maltós torrat però potser són imaginacios nostres.

El front popular de Judea insisteix: Volem la manilla, la llengua d’espases i l’as bord!

Tipus: IPAitatitaé ituquituquIPA ituquituquié., .

Grau de perillositat: 4/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/as.cerveses