1. Solstici d’Estiu

Comencem amb el solstici d’estiu, malgrat que faci més d’un mes que s’hagi produït. Cervesa del Penedès, Baix, en concret, de la capital, El Vendrell. Cervesa de blat kamut i ordi i d’estil indefinit (diuen ells).

Reptilian solsticiCervesa estranya i difícil de classificar. Es presenta amb poca escuma i color ambre. L’olor és similar a la d’ales molt llupolitzades com les IPA però hi ha algun matís que els nostre nassos aficionats detecten però no saben identificar. Un cop tastada, decobrim que efectivament, no és una IPA estranya car li manca el punt dolç característic. Manté això sí, l’amargor del llúpol. Ens preocupa no obstant, la falta de gas, fregant la targeta groga d’esbravada.

No podem negar però que fent etiquetes són uns cracks.

Tipus: rara avis. Summer Ale, potser.

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/ReptilianCervesaArtesanal

El gran repte d’Agost

Amb l’objectiu de compensar la poca productivitat d’aquest blog durant els mesos recents, ens plantegem un repte que satisfaria enorment els nostres lectors, cas que encara en quedés algun.

El fet és que l’armari acumula una quantitat considerable de cerveses artesanes variades que haurien de ser begudes en un moment o altre. Així doncs, ens proposem fer neteja de l’armari aquest agost i penjar-ne l’apreciació. Dit així en dues línies, sembla bastant senzillot, però ni el nostre fetge és el que era, ni tenim gaire temps ja que no ens dediquem profesionalment al tema. Peeeeeer tant, amb una al dia i en format reduit ja farem. images

A veure si ho aconseguim (o com a mínim sobrevivim a l’intent). Recordeu que és per alguna causa, noble o plebea, no ho sabem pas amb els temps que ens envolten.

Euskal Garagardoak IV i última (per ara)

Tot esperant que comencés el partit entre el Barça i un equip polonès d’una ciutat anomenada Gdansk,  enmig d’una profunda reflexió, recordàrem que Gdansk era el nom polonès de la ciutat prussiana abans coneguda com Danzig. Danzig, Danzig, ciutat hanseàtica de grans fills il·lustres (Shopenhauer, Farenheit o Lech Walesa). Restàvem pensant doncs en Schopenhauer i altres grans futbolistes que d’allà en sortiren.

I pensant, pensant, no fa encara ni un any que amb tristesa i llàgrimes als ulls acomiadarem les restes de la Pagoa Zunbeltz. Afortunadament el destí ens ha regalat una segona oportunitat per a gaudir-ne i aquest cop no la deixarem escapar. Així que acompanyats del so del grup maresmenc Ebri knight el pertinent sopar i tot veient el partidet, ens disposem a tastar-la amb l’excel·lent record de les seves germanes.

Aquesta stout clàssica cau dins el got formant una corona espessa, abundant i cremosa. El color torrat fosc, pràcticament negre el considerem més que correcte per a una stout. La textura es manté al llarg de tot el got. Espessa, torrada, compacta no podem deixar d’apreciar que no ha d’envejar res a l’arxiconeguda irlandesa de la mateixa manera que els Ebri knight no han d’envejar res als Pogues o als Dropkick Murphys (i qui els ha vist en directe ho pot certificar).

Tipus: Stout com una catedralPAGOA_zunbeltz

Sabor: Torrat

Preu: menys de 2 €.

A on: a uns grans magatzems

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: Salmó i tomaquet enfarinat de Grana Padano i orenga.

Voleu saber-ne més?

http://www.pagoabeer.com/entrada.html

Llarga i pròspera vida!

Amb aquesta salutació vulcaniana tornem després d’un hiatus de tres mesos. Tres mesos que hem dedicat a altres causes tan (o més) dignes com la cerealifília habitual. I per compensar, aprofitarem els calurosos mesos d’estiu per tastar i valorar tota la pila de cerveses que com a persistents esquirols hem anat emmagatzemant a l’armari màgic d’en Doraemon.

Comencem tot recuperant de l’armari una cervesa de 50cl, d’ampolla pesada, opaca i de tacte estrany. Destaquem en aquesta ocasió la presentació, amb tap de suro i aquest vidre particular. Es tracta d’una ampolla portada aquest hivern des de les valls pirinenques i que ha acabat de reposar uns mesos abans del tast. Com la salutació que encapçala aquest panegíric, el seu nom, Vivat in aeternum (Triple Blonde),  suggereix unes seves propietats d’atorgar imperibilitat al qui la beu, d’aital naturalesa com el calze sagrat de l’Indy (o Sant Greal).

Deixem caure el líquid daurat, amb tons de préssec groguenc, formant escuma abundant i persistent. L’aroma no és tan penetrant com és habitual en les cerveses d’abadia triple tot i que les notes afruitades es dissimulen subtilment. En el primer tast ja confirmem un  punt afruitat i l’equilibri entre els cereals llupolitzats i el cítric, entre el dolç i l’amarg, entre la cervesa d’abadia clàssica i la innovació.

Una opció interessant però difícil d’obtenir.

Tipus: Abadia francesa comme il faut.

Vivat in aeternum

Sabor: cítricament dolça, cereàlicament amarga

Preu: elevat (>2.5 € + anar fins a Andorra).

A on: Grans magatzems andorrans.

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: Fruita.

Vol saber-ne més?

http://www.brasserieducateau.fr/FTP/index.php?nomRub=2 (hi surten les ampolles de 33 cl)

La feina ben feta no té fronteres, la feina mal feta toca molt els ous.

O això va dir aquell. I és que no hi ha res com la feina ben feta. Bé potser una bona cervesa. O una bona cervesa ben feta. No com la que ha rebentat dins l’armari la nit passada. Una ale d’hivern vallesana que tenia un excés de gas (ella i tot el lot com ella). I és que no hi ha res com desincrustar micro bocins de vidre del prestage superior i treure a passejar i rentar les Chimay gran reserva que descansaven tan tranquiles al fons de l’armari. Un desastre majúscul, absolut i de dimensions pompeianes.

Dit això… hem compensat la neteja amb l’obertura (que no encetament, ja que l’hem consumida completament) d’una IPA autènticament anglesa. Sí, una altra IPA i sí, tres adverbis acabats en ment en una sola frase. Compte a queixar-se que ens podem superar. Aquest cop l’hem consumida amb un britànic got taverner de pinta comme il faut.

Després de servir-la, hem ensumat l’olor fresca i afruitada de tota IPA, amb notes que ens han recordat a pera mentre l’escuma persistia fugaçment. El primer tast ens ha aportat un gust amb menys dolçor de l’esperada, potser per ser d’estil britànic i no americà, ves a saber… El gas tot just es feia notar quan hem pogut apreciar l’amargor d’una cervesa fortament llupolitzada*. O poderosament llupolitzada, com diu l’etiqueta.Els 500 mL han passat ràpidament per avall…

Una feina ben feta, sense cap mena de dubte.proper_job

Tipus: IPA cornuallenca (és a dir, de Cornualla; si fos de Cornellà seria cornellanenca, com Estopa).

Sabor: amarga i (una mica) dolça

Preu: luxe insular (>3.5 €).

A on: Tenda delicatessen vallesana

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: per sí mateixa.

Vol saber-ne més?

http://www.staustellbrewery.co.uk/beers/bottled-beers.html#magictabs_dY8t1_2

*Els nostres agents estan confirmant en aquests moments la correcció d’aquest terme, és a dir, si anam sobrats d’eles o no.

Quelcom put a Dinamarca

Put el formatge Danès, put el gran Danès, put la figa de La Sireneta, put el castell d’Helsingør, però no put la cervesa. Malgrat que les grans cerveses comercials daneses s’assemblen més al model holandès: inodores, insipides i lleugerament groguenques, no tota Jutlàndia i les illes són així. Com diria aquell, molts danesos a Dinamarca…

Des de la llunyana Dinamarca via Catalunya interior, ens han arribat una sèrie d’elixirs ordiers de la casa «Bryggeriet Refsvindinge» en diferents gustos i colors. Com que aquest blog és totalment amateur, a estones pedant, sí, però amateur de totes, totes; només comentarem la HP Bock. Una cervesa que agradarà, o no, als amants de les Voll Damms i Epidors. Val a dir que la cervesera en qüestió proposa força varietats diferents, algunes de força curioses, com la Havgassen, una altra Bock que inclou matisos dolços i fumats.

Anem al tall: com el seu nom indica, la HP Bock és una Bock (obvi) tot i que clareja descaradament amb colors ambres. El gust recorda a les industrials Epidor i Voll Damm amb matisos de caramel que es reforcen en tastos posteriors i al final de la copa. Val a dir que deixant de banda els punts de caramel, tampoc es pot afirmar que excel·leixi (però tampoc put). Una cervesa interessant per a passar l’estona.

HP Bock

Tipus: Bock descolorida

Sabor: a Volldam amb caramel de flam

Preu: cervesa estàndard artesana 2 – 2,5 duerus.

A on: aquí

Grau de perillositat: 3/5

Consumida amb: sí mateixa

Vol saber-ne més?:

http://bryggerietrefsvindinge.dk/

 

Euskal Garagardoak III

En aquesta època tardoral, bucòlica i crepuscular convé visitar les terres pirinenques occidentals i delectar-se amb els productes que fan del poble basc una particularitat estranyíssima de la humanitat. Els boscos ocres, vermells i marrons de l’alta Navarra ens recorden el color del nostre nèctar favorit i el cel gris amenaçador del cantabric ens convida a submergir-nos en cases de pedra i fusta per a assaborir el menjar i beure d’aquesta gent tant vella i savia com l’aspra terra que els acull.

Sí, ens han regalat la cervesa i sí, ens agrada Josep Pla i Casadevall, com ho heu notat?

Deixant de banda per una estona els amics de can Bob, hem obtingut de la mateixa font (que Déu sadolli de béns i cereals) dos exemplars de cervesa Pagoa, una de vermella (gorri) i una de rossa pilsen (ohri). La fosca (zunbeltz), sembla que es va accidentar. Ploràrem la seva pèrdua.

La vermella de gust suau i poc gasificada, es pot veure fàcilment a través de l’escuma fina. La rossa, com tantes pilsen, se’ns presenta clara de color i sense excessiva escuma. El tast ens acompanya l’olor de la vermella, deixant-nos dolços regustos compensats pel llúpol més abundant. La pilsen, per contra, no presenta una amargor marcada, alhora que ens introdueix en un gust rústic, lleuger i quotidià.

Tipus: Red Ale / Pilsen

Sabor: Suaus.

Preu: ens l’han regalat però la podem trobar per uns 35€ la caixa de 24 (really?).

A on: aquí

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: llom i salses.

Nota addicional: aquest cas és un exemple que es pot fer bona cervesa de microcerveseria:

a) sense cobrar més de 6 euracus el litre (esquirols!)

b) que sembli o sigui filtrada i sense llevats sedimentats (oh! horreur!)

i no morir en l’intent.

 

Voleu saber-ne més?

http://www.pagoabeer.com/entrada.html

Bon cop de hop!

Mai un nom tan apropiat per als moments que vivim. Moments interessants i apassionants que no sabem si es perdran com llagrimes en la pluja o com bombolles en l’escuma. No podem confirmar que la metàfora de les bombolles desagradés a Ridley Scott perquè probablement no se li hauria acudit mai.

En qualsevol cas, hem recollit una altra pobre i òrfena cervesa IPA feta amb molt d’amor i carinyu a les terres ausetanes (ja és la segona que comentem per aquí). Aquest cop provinent del taller de cerveses de Vic o de ca l’ausesken (no ens ha quedat clar, potser són els mateixos i es posen ulleres per a dissimular com en Clark Kent), que prometem visitar qualsevol dia d’incògnit i amb nocturnitat i atreviment.

La IPA en qüestió cau amb poca escuma i un olor afruitat marcat i un deix fosc superior a les IPAs que coneixem. El tast ens remet a gustos marcadament afruitats, excessius, que es barregen amb l’amargor del llúpol de la IPA i els 7,5º provocant un cop de hop que deixa una sensació si més no estranya. No obstant això manca la sequetat extrema de moltes IPAs. Llàstima que només en tinguessim una mostra per a poder-ho contrastar amb un segon tast.

 

Tipus: IPA.

Sabor: amarga i dolça

Preu: artesanal estàndard (2.5 €). Seguim fent notes mentals innocents…

A on: Fira del porc i la cervesa de Manlleu o directament al taller de la cervesa de Vic.

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: altres cerveses.

Vol saber-ne més?

http://www.eltallerdelacervesa.com/

les llagrimes enmig de la pluja mai seran com les bombolles que pugen a l’escuma

Quan xiula la serp, aigua a terra

o el que és el mateix, que vol ploure. I dit això hem anat corrents a Manlleu a la fira del porc i la cervesa. A menjar porc i beure cervesa (obvi). I entre les moltes cerveses que hi havia, ens hem deixat arrossegar per la serp cap a la temptació. Sí, un altre cop.

La serpent se’ns ha presentat en tres formes: fosca, rossa i negra. Parlarem avui de la forma fosca etiqueda en vermell rogent. Era força tèrbola i temptadora, de color ambre fosc i d’escuma abundant però no excessiva i olia bé, amb un deix un xic afruitat. El tast ha confirmat la nostra primera apreciació olfactiva, el gust principal de la fruita com a àcida peça inmadura i acompanyada amb matisos secundaris de clau d’espècia. Era una poma o era un clau? que en deia el llibre?

Amb aquests antecedents, curiosament la serpent no es deia Satan, ni Belzebuth, ni Duvel. Ni tampoc una trista «Golden Imperial».     Era una «vailet».    País de capellans…

Tipus: Fosca de blat. O dunkel weissen Bock.

Sabor: Fruita àcida

Preu: artesanal estàndard (2.5 €). Nota mental innocent: el fet que totes les cerveses artesanals valguin 2.5 € no hauria de ser investigat pel comisari europeu de la competència?

A on: Fira del porc i la cervesa de Manlleu o directament al petit de Manlleu si no es disposa de màquina del temps.

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: pa amb coses.

Vol saber-ne més?

http://www.elter.net/noticia/10594/posen-venda-les-cerveses-del-serpent

http://manlleuet.blogspot.com.es/

http://www.porcicervesa.cat/

La triple A ianqui

Acompanyada de la seva senyora stout que presentarem un altre dia, ens ha arribat la Rogue American Amber Ale o Rogue AAA o la de la bandera. Un parell de cerveses que en una tenda de queviures d’un poble del Vallès anaven acompanyades d’un paquet de galetes de te (?). També val a dir que caducaven en menys de dos mesos (les cerveses, no les galetes); coses de creuar l’atlàntic sense pasteuritzar suposo…

La mida de l’ampolla és una mica extranya ja que no és ni de de 33cl ni de 50cl ni de 70cl. És d’aprox. 65cl, en concret 22oz. La cervesa entra bé i no es fa pesada. Afirma la mateixa ampolla que té gustos a cafè i torramenta, si bé en una primera apreciació no són fàcilment distingibles (com a mínim el cafè). Presenta una sequetat al paladar que recorda a una IPA lleugera. També podria ser que sigui perquè el lot està a punt d’expirar.

Tipus: AA: Amber Ale. O potser vol dir Another Ale.

Sabor: Suau, amb detalls secs i torrats (i diuen que a cafè)

Preu: luxe asiàtic (>6 €)

A on: tenda de queviures de ciutat vallesana

Grau de perillositat: 1/5 (amb aquests preus no hi ha perill)

Consumida amb: FCB vs ManU de pretemporada sense veu i amb CDs de Tool de fons (Aenima, 10000 days).

Vol saber-ne més?

http://www.rogue.com/beers/american-amber.php