11. Cerberus Torrada d’Artés

Tornem amb les cerveses d’Artés, aquets cop amb una torrada.

En aquest cas el color és marronós, gairebé de castanya. L’escuma és pràcticament inexistent (ai,ai,ai…) i l’aroma és torrat i d’alguna cosa que no sabem identificar. Al tastar-la, denotem un gust lleugerament torrat i aquest punt je-ne-sais-pas que algun dia identificarem apropiadament. Però per altra banda, trobem a faltar el gas, que de fet és inexistent i que deixa la cervesa a un pas de la sopa amarga. Aguantem com podem la falta de gas i notem un punt dolç maltós, gairebé de caramel.

CERBERUS TORRADA SMALLLa putada de ser uns aficionats és que a vegades detectem olors i tastos concrets però no sabem associar-los correctament a una font concreta. Què hi farem. La putada númro 2 és que com que el pressupost dóna pel què dóna, només podem tastar-ne una de cada. I si com es fa evident al cas, resulta que estava esbravada, doncs la crítica queda així.

Es clar que sempre ens podeu convidar per a assegurar el tret 🙂

Tipus: Ale torrada.

Grau de perillositat: 2/5 (sense gas no triumfa gens)

Vol saber-ne més?

http://www.cerveseraartesenca.com/

10. Dèria 11S2012 Independent IPA

Aquest cop ens deixem d’erotisme, subtilitats, poesies, insinuacions i murmuris a cau d’orella. Passem directament a una cervesa embolcallada pornogràficament amb l’estelada, perquè tota ella és independentista i és feta «amb la força de la gent i el sentiment d’un poble, amb l’amargor de tants anys de collir el blat i no rebre el pa«. (llegint això no sé si respondre amb un ferms, ara! o bé bravo, hurra i iupi!). Es clar que sempre hi hauria algú malpensat que consideraria que la presència de la bandera és una estratègia per a vendre. Ja passa això en aquest país (i en d’altres, no us penseu).

IndependentIPAEl color taronja clar i el nom mateix  ja predisposen el tastador al que s’espera. Una altra IPA. Per bé o per mal. L’escuma, per altra banda és pse, pse; podria ser un senyal. L’olor és efectivament d’IPA: fruita i algun to que ens sembla associar a cítric, tot molt suau. El tast ens deixa alcohol i llúpol en el format habitual IPA, bastant més rebaixat del què esperàvem. Si la d’ahir era tota ella excés, incontinència i exageració, la d’avui és discreta, tímida i catòlica.

Coincidim amb els autors quan a la pàgina web citen el clàssic «Perquè tot està per fer i tot és possible«: possiblement, necessita millorar i fer quelcom més (un tast una mica més potent per exemple).

Oración, despedida y cierre: No n’hi ha prou amb la bandera per vendre cervesa. 

Tipus: IPA.

Grau de perillositat: 1/5 (ens va més aviat la marxa)

Vol saber-ne més?

Dèria per la cervesa

9. CAT IPA

No sé que ha passat però només fan que sortir IPAs. Què hi farem, ja en sortiran d’altres.

CATIPALA CAT IPA de ca l’Ausesken és una altra IPA, que cambia la clàssica etiqueta ocre íber per un color verd dòlar fosc. És una IPA fosca com la de Canovelles però a diferència d’aquesta, l’olor és profundament floral i afruitada, senyal de l’orgia de llúpol que ens espera. Efectivament, en el tast té un gust molt afruitat, amb amargor final, fruit de la presència de llúpol per a parar un tren. Fins i tot podríem pensar en un punt excessiu. Hi hem notat una mica l’alcohol, però se’ns fa agradablement enganxosa.

Llàstima que ens hagin cobrat 3 euros per aquesta cervesa. Si el preu fos més raonable seria una cervesa excel·lent. Per ara, és una cervesa cara.

Tipus: IPA.

Grau de perillositat: 1/5 (hi ha crisi, no ho sabeu?)

Vol saber-ne més?

http://www.ausesken.cat/

8. L’anormalitat de no anomenar les coses com la llei diu que s’anomenen

No hi ha recull de cerveses que no aparegui un component punk. I no parlem de la clàssica cervesa de litre, no. Avui parlem de l’anomia o anòmia, com preferiu. La primera pels que no observen lleis ni ordre, la segona pels que no saben posar-li noms a les coses (ni a les cerveses). En qualsevol cas, queda dit que això arriba des de Ripoll, terra de punks (o no)

La cervesa a tractar  és d’un color poc definit entre el taronja clar i el groc fosc de terbolesa abundant i escuma correcta, és a dir, un ditet. L’olor afruitada i llupolitzada revela la seva naturalesa IPAesca. El tast confirma que és el de clàssica IPA, ben feta, amb punt dolç i amargor forta i marcada al final. L’escuma se’n va ràpid de la mateixa manera que la resta de la cervesa.

Si hi ha futur, demà més cervesa!Anomia

Tipus: IPAIPAIPA (no és triple, és IPA).

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

La calavera (uh quina por)

7. El poder del costat fosc

mmmhhh… només de pensar la conbinació de cervesa torrada i xocolata… una barreja definitivament interessant, temptadora i selecta

COCOAs DARK SIDEAixò mateix ens proposa Reptilian amb la seva Cocoa’s Dark Side. Una stout amb xocolata, però no patiu perquè no té ni choleck, ni lacao ni OK (ni cacolat tampoc). És una cervesa que ja a l’abocar-la desprén aromes torrats i potser, lleugerament, de forma subtil, cacau . Coberta per una capa densa d’escuma de color marfil brut, el cos és negre com el sutge i es detecten llevats i precipitats diversos, malgrat n’hem deixat la major part a l’ampolla. El tast confirma el gust torrat i maltós, maltós… barrejat amb el cacau. L’amargor no destaca i queda camuflada entre la torramenta. Creiem que aquesta stout quedaria situada en la piràmide alimentaria entre un tall de pa de pagès amb sobrassada fregida amb mel i una costella de bou de 800g sagardotegia-art.

En definitiva, una cervesa contundent, espessa i nutritiva.

Ah… si sabéssiu com n’és de poderós el costat fosc…

Tipus: Stout.

Grau de perillositat: 5/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/ReptilianCervesaArtesanal

6. zero vuit zero divuit

o zero vuit zero u vuit o El Clot o cervesa de pixapins. Bé, això darrer potser no. Aquesta ens arriba des de Barcelona, del barri del Clot, concretament. Una cervesera que es dedica a fer cerveses amb diferents codis postals.

08018La 08018, que casualment correspon al districte postal del Clot, és una (altra) pale ale aquest cop, a diferència de la darrera, amb escuma abundant, color groc terrós. A l’omplir la copa l’olor ha estat momentàniament afruitat, però després ha tornat amarg amb un nosequè que no ens hem acabat d’aclarir. El tast és maltós però no excessivament dolç (o molt poc dolç) i amb una amargor notable.

En destaquem el bon manteniment de l’escuma i pràcticament res més d’especial. Però és una cervesa força decent.

Tipus: Pale Ale.

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

http://www.birra08.com/

5. Kaskade

Malgrat que estigui feta a Dinamarca, acceptem les cerveses de bryggeriet refsvindinge (o refsvindinge bryggeriet, no ho tenim gaire clar) com a catalanes. Potser perquè estan enllaçades a Catalunya, potser perquè sovint hom les troba a les fires de cervesa, potser, potser, potser… tant li fa, sempre som integradors.

kaskadeAnem al tema: Cervesa neta, no tèrbola i amb molt poca bromera. L’olor és fort a malta i potser s’intueix el caramel. En el primer tast ho confirmem, malta, malta, malta i caramel. Un punt dolçot. Però l’amargor és massa subtil i la falta marcada de gas li acaba de deixar una textura una mica de sopa.

Tot i ser una ale, queda una mica similar a lagers matejades comercials (però sempre millor). Amb un puntet més de gas haguéssim animat una mica el dia.

Tipus: Pale Ale.

Grau de perillositat: 2/5

Vol saber-ne més?

http://www.bryggerietrefsvindinge.dk/index.html

4. Malta del Montseny

Les cerveses del Montseny potser deuen ser de les més veteranes pel que fa a cerveses artesanals catalanes. En tot cas, són de les més esteses a tendes, cellers i supermercats. Avui tastarem la pale ale, també coneguda com Malta.montseny-malta

En omplir la copa, l’escuma ens ha sortit abundant, espessa i amb bombolla fina. L’olor és lleugerament afruitada però amb discreció. El primer tast denota una lleugera dolçor que matisa el to amarg general i acaba de forma bastant seca. No és la millor ale d’estil britànic que hem pres però manté amb molta dignitat la seva presència i si més no, esdevé una opció a seguir de forma periòdica.

Hem detectat alguns establiments d’una cadena emergent de productes agroalimentaris de proximitat on venen aquestes cerveses de quatre en quatre pel preu de tres (preu unitari ~1.5€. Aquest trencament de la línia dels 2 euros per a cerveses artesanes n’hi ha que ho considerem un fet a celebrar.

Tipus: [British] Pale Ale.

Grau de perillositat: 4/5

Vol saber-ne més?

http://www.ccm.cat/productes/montseny-malta/

3. L’as de cors

A nosaltres ens mola més la baralla pel Truc i la Buti, però què hi farem. Ens permetem suggerir a aquesta cervesera de Montornès del Vallès, que la següent invenció sigui un as bord, la llengua d’oros o bé la manilla. Bé, en tot cas, igual que la darrera cervesa, l’as de cors és una cervesa senzilla, ben feta, però senzilla. Una Weizen-Weissbier. o una de blat com cal. Com ho preferiu.asdecors

L’escuma és correcte, capaç d’aguantar un minutet com a mínim. Com la majoria de weizen el color és groc, tirant a préssec de vinya i l’aroma afruitat precisament ens porta moments de préssec amb alguna flaire més suau que no sabem identificar. El primer tast és alegre, suau, gairebé dolç, amb poca amargor i deixada sense carregar. La suavitat de la cervesa i la falta d’amargor la converteixen en una cervesa extremadament perillosa (si no fos pel preu artesà, és clar). El tast en repòs segueix l’inicial al peu de la lletra i si de cas, el gas es deixa notar més així com s’escalfa però sempre amb adequada correcció.

En resum, una cervesa rodona, perillosa per la butxaca pel preu i per la facilitat amb que arriba i se’n va.

 

Tipus: Weizen Weissbier.

Grau de perillositat: 5/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/as.cerveses

2. Killing them softly: Artés suau

Ja conegudes pels que escriuen des fa temps, sempre es bò recuperar les cerveses Artés. Avui ens ho prendrem com el seu nom indica: suaument.

Si l’anterior cervesa era una mica indefinida, aquest és just el contrari: una cervesa de tons daurats i escuma fonedissa. L’olor té algun punt cítric, potser de llimona però en el tast el gust és clarament marcat pel llúpol a l’estil de les clàssiques pilsen. cerberus SUAUA gust d’uns servidors, una cervesa que ha de consumir-se ben freda. Sens dubte és una cervesa modesta, de poques pretensions, basada en el concepte mosqueta morta i que te la fot quan menys t’ho esperes  (qüestió discutible perquè per molt bé que entri, quan en portes mitja dotzena, que carai esperes que passi?)

En conjunt no destaca però tampoc surt perjudicada. Una opció clarament guanyadora front a medi(ocri)terràniaments i similars, però poc defensable front a cerveses més elaborades i/o complexes.

Tipus: Pilsen Ale

Grau de perillositat: 5/5

Vol saber-ne més?

http://www.cerveseraartesenca.com/