Tornem amb les cerveses d’Artés, aquets cop amb una torrada.
En aquest cas el color és marronós, gairebé de castanya. L’escuma és pràcticament inexistent (ai,ai,ai…) i l’aroma és torrat i d’alguna cosa que no sabem identificar. Al tastar-la, denotem un gust lleugerament torrat i aquest punt je-ne-sais-pas que algun dia identificarem apropiadament. Però per altra banda, trobem a faltar el gas, que de fet és inexistent i que deixa la cervesa a un pas de la sopa amarga. Aguantem com podem la falta de gas i notem un punt dolç maltós, gairebé de caramel.
La putada de ser uns aficionats és que a vegades detectem olors i tastos concrets però no sabem associar-los correctament a una font concreta. Què hi farem. La putada númro 2 és que com que el pressupost dóna pel què dóna, només podem tastar-ne una de cada. I si com es fa evident al cas, resulta que estava esbravada, doncs la crítica queda així.
Es clar que sempre ens podeu convidar per a assegurar el tret 🙂
Tipus: Ale torrada.
Grau de perillositat: 2/5 (sense gas no triumfa gens)
Vol saber-ne més?








