8. L’anormalitat de no anomenar les coses com la llei diu que s’anomenen

No hi ha recull de cerveses que no aparegui un component punk. I no parlem de la clàssica cervesa de litre, no. Avui parlem de l’anomia o anòmia, com preferiu. La primera pels que no observen lleis ni ordre, la segona pels que no saben posar-li noms a les coses (ni a les cerveses). En qualsevol cas, queda dit que això arriba des de Ripoll, terra de punks (o no)

La cervesa a tractar  és d’un color poc definit entre el taronja clar i el groc fosc de terbolesa abundant i escuma correcta, és a dir, un ditet. L’olor afruitada i llupolitzada revela la seva naturalesa IPAesca. El tast confirma que és el de clàssica IPA, ben feta, amb punt dolç i amargor forta i marcada al final. L’escuma se’n va ràpid de la mateixa manera que la resta de la cervesa.

Si hi ha futur, demà més cervesa!Anomia

Tipus: IPAIPAIPA (no és triple, és IPA).

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

La calavera (uh quina por)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *