Ja conegudes pels que escriuen des fa temps, sempre es bò recuperar les cerveses Artés. Avui ens ho prendrem com el seu nom indica: suaument.
Si l’anterior cervesa era una mica indefinida, aquest és just el contrari: una cervesa de tons daurats i escuma fonedissa. L’olor té algun punt cítric, potser de llimona però en el tast el gust és clarament marcat pel llúpol a l’estil de les clàssiques pilsen.
A gust d’uns servidors, una cervesa que ha de consumir-se ben freda. Sens dubte és una cervesa modesta, de poques pretensions, basada en el concepte mosqueta morta i que te la fot quan menys t’ho esperes (qüestió discutible perquè per molt bé que entri, quan en portes mitja dotzena, que carai esperes que passi?)
En conjunt no destaca però tampoc surt perjudicada. Una opció clarament guanyadora front a medi(ocri)terràniaments i similars, però poc defensable front a cerveses més elaborades i/o complexes.
Tipus: Pilsen Ale
Grau de perillositat: 5/5
Vol saber-ne més?