Quelcom put a Dinamarca

Put el formatge Danès, put el gran Danès, put la figa de La Sireneta, put el castell d’Helsingør, però no put la cervesa. Malgrat que les grans cerveses comercials daneses s’assemblen més al model holandès: inodores, insipides i lleugerament groguenques, no tota Jutlàndia i les illes són així. Com diria aquell, molts danesos a Dinamarca…

Des de la llunyana Dinamarca via Catalunya interior, ens han arribat una sèrie d’elixirs ordiers de la casa «Bryggeriet Refsvindinge» en diferents gustos i colors. Com que aquest blog és totalment amateur, a estones pedant, sí, però amateur de totes, totes; només comentarem la HP Bock. Una cervesa que agradarà, o no, als amants de les Voll Damms i Epidors. Val a dir que la cervesera en qüestió proposa força varietats diferents, algunes de força curioses, com la Havgassen, una altra Bock que inclou matisos dolços i fumats.

Anem al tall: com el seu nom indica, la HP Bock és una Bock (obvi) tot i que clareja descaradament amb colors ambres. El gust recorda a les industrials Epidor i Voll Damm amb matisos de caramel que es reforcen en tastos posteriors i al final de la copa. Val a dir que deixant de banda els punts de caramel, tampoc es pot afirmar que excel·leixi (però tampoc put). Una cervesa interessant per a passar l’estona.

HP Bock

Tipus: Bock descolorida

Sabor: a Volldam amb caramel de flam

Preu: cervesa estàndard artesana 2 – 2,5 duerus.

A on: aquí

Grau de perillositat: 3/5

Consumida amb: sí mateixa

Vol saber-ne més?:

http://bryggerietrefsvindinge.dk/

 

Euskal Garagardoak III

En aquesta època tardoral, bucòlica i crepuscular convé visitar les terres pirinenques occidentals i delectar-se amb els productes que fan del poble basc una particularitat estranyíssima de la humanitat. Els boscos ocres, vermells i marrons de l’alta Navarra ens recorden el color del nostre nèctar favorit i el cel gris amenaçador del cantabric ens convida a submergir-nos en cases de pedra i fusta per a assaborir el menjar i beure d’aquesta gent tant vella i savia com l’aspra terra que els acull.

Sí, ens han regalat la cervesa i sí, ens agrada Josep Pla i Casadevall, com ho heu notat?

Deixant de banda per una estona els amics de can Bob, hem obtingut de la mateixa font (que Déu sadolli de béns i cereals) dos exemplars de cervesa Pagoa, una de vermella (gorri) i una de rossa pilsen (ohri). La fosca (zunbeltz), sembla que es va accidentar. Ploràrem la seva pèrdua.

La vermella de gust suau i poc gasificada, es pot veure fàcilment a través de l’escuma fina. La rossa, com tantes pilsen, se’ns presenta clara de color i sense excessiva escuma. El tast ens acompanya l’olor de la vermella, deixant-nos dolços regustos compensats pel llúpol més abundant. La pilsen, per contra, no presenta una amargor marcada, alhora que ens introdueix en un gust rústic, lleuger i quotidià.

Tipus: Red Ale / Pilsen

Sabor: Suaus.

Preu: ens l’han regalat però la podem trobar per uns 35€ la caixa de 24 (really?).

A on: aquí

Grau de perillositat: 4/5

Consumida amb: llom i salses.

Nota addicional: aquest cas és un exemple que es pot fer bona cervesa de microcerveseria:

a) sense cobrar més de 6 euracus el litre (esquirols!)

b) que sembli o sigui filtrada i sense llevats sedimentats (oh! horreur!)

i no morir en l’intent.

 

Voleu saber-ne més?

http://www.pagoabeer.com/entrada.html

Indar Joko, Etxeko Bob’s Bier

Continuam amb la saga de Hazparne i les Etxeko Bob’s bier.

És el torn de la Indar Joko, una saborosa i forta cervesa clarament en la línia de les stout britàniques. Les stout no són precisament les preferides d’aquest cerveser. De fet record ben bé que en una festa Guiness, després de 4 pintes, vaig decidir que realment no eren el meu estil.

Però el deu ens crida allà on siguem, i hem de fer el cor fort, i… en fi, a qui vull enganar.

Som-hi.

Evidentment, poc gasificada, de gust remarcat i amb aquell toc que sempre em recorda la regalèssia i els Dropjes holandesos. No deixa ni de bon tros el nivell d’escuma que la parenta irlandesa (sobretot, perquè ve en ampolla i no a pressió).

Indar Joko, traduït com a «joc de força» ve acompanyada d’una etiqueta que recorda els esports populars bascos (herri kirolak). Quin d’ells, no ho sé exactament, probablement un harri-jasotze.

No deixa de ser curiós com arriben influències culturals britàniques a aquest país (com ara el futbol i la manera en què el juguen).

Tipus: Stout

Sabor: Amarg, regalèssic.

Preu: desconegut, per ser una regal, i el web no ho diu.

A on: Hazparne (Iparralde, Euskal Herria / País Basc)

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: patates al vapor amb salsa rosa.

Vols saber-ne més?

http://www.etxekobobsbeer.fr

Zorionak, Hazparne!

O com diríem nosaltres, «Per molts d’anys, Hazparne!».

I és que aquesta petita localitat d’Iparralde està d’enhorabona, car té una micro-cerveseria pròpia que produeix una cervesa artesana de gran qualitat. Parlam de l’ Etxeko Bob’s Bier. La podreu trobar ací.

Gràcies a uns amics del país èuscar podrem assaborir aquesta cervesa. Maia eta Aritz, eskerrik asko!

Començam per una cervesa rossa, la qual aconsellam de beure en copa ampla. Regust dels malts, amb uns aromes que recorden el camp i els boscos (no diria pas tant les flors, com ho anuncien al web). Tèrbola, es una Pale Ale amb una remembrança amagada de les Weizen alemanyes. Es nota la mescla amb blat, tot i que té sensiblement més gas que les Weizen. Se’ns hi explica, al web, que té «Tres malts d’ordi i blat, més llúpol d’Alemanya i Eslovènia».

És una cervesa remarcable, molt agradable al paladar, amb aromes suaus que conviden a fer-ne un glopet darrere l’altre. Gran cervesa per a l’estiu i per a les estones dedicades al lleure i «als petits plaers d’un vida senzilla». En particular, es recomana de beure-la mentre es llegeix un bon llibre, i idealment – ja que hi som, somiem de bon de veres – a la mateixa Hazparne, envoltats de muntanya i el fresc verd que hi abunda.

Tipus: Pale Ale

Sabor: Amarg a l’inici, i dolç a continuació.

Preu: desconegut, per ser una regal, i el web no ho diu.

A on: Hazparne (Iparralde, Euskal Herria / País Basc)

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: res pus.

Vols saber-ne més?

http://www.etxekobobsbeer.fr