11. Cerberus Torrada d’Artés

Tornem amb les cerveses d’Artés, aquets cop amb una torrada.

En aquest cas el color és marronós, gairebé de castanya. L’escuma és pràcticament inexistent (ai,ai,ai…) i l’aroma és torrat i d’alguna cosa que no sabem identificar. Al tastar-la, denotem un gust lleugerament torrat i aquest punt je-ne-sais-pas que algun dia identificarem apropiadament. Però per altra banda, trobem a faltar el gas, que de fet és inexistent i que deixa la cervesa a un pas de la sopa amarga. Aguantem com podem la falta de gas i notem un punt dolç maltós, gairebé de caramel.

CERBERUS TORRADA SMALLLa putada de ser uns aficionats és que a vegades detectem olors i tastos concrets però no sabem associar-los correctament a una font concreta. Què hi farem. La putada númro 2 és que com que el pressupost dóna pel què dóna, només podem tastar-ne una de cada. I si com es fa evident al cas, resulta que estava esbravada, doncs la crítica queda així.

Es clar que sempre ens podeu convidar per a assegurar el tret 🙂

Tipus: Ale torrada.

Grau de perillositat: 2/5 (sense gas no triumfa gens)

Vol saber-ne més?

http://www.cerveseraartesenca.com/

10. Dèria 11S2012 Independent IPA

Aquest cop ens deixem d’erotisme, subtilitats, poesies, insinuacions i murmuris a cau d’orella. Passem directament a una cervesa embolcallada pornogràficament amb l’estelada, perquè tota ella és independentista i és feta «amb la força de la gent i el sentiment d’un poble, amb l’amargor de tants anys de collir el blat i no rebre el pa«. (llegint això no sé si respondre amb un ferms, ara! o bé bravo, hurra i iupi!). Es clar que sempre hi hauria algú malpensat que consideraria que la presència de la bandera és una estratègia per a vendre. Ja passa això en aquest país (i en d’altres, no us penseu).

IndependentIPAEl color taronja clar i el nom mateix  ja predisposen el tastador al que s’espera. Una altra IPA. Per bé o per mal. L’escuma, per altra banda és pse, pse; podria ser un senyal. L’olor és efectivament d’IPA: fruita i algun to que ens sembla associar a cítric, tot molt suau. El tast ens deixa alcohol i llúpol en el format habitual IPA, bastant més rebaixat del què esperàvem. Si la d’ahir era tota ella excés, incontinència i exageració, la d’avui és discreta, tímida i catòlica.

Coincidim amb els autors quan a la pàgina web citen el clàssic «Perquè tot està per fer i tot és possible«: possiblement, necessita millorar i fer quelcom més (un tast una mica més potent per exemple).

Oración, despedida y cierre: No n’hi ha prou amb la bandera per vendre cervesa. 

Tipus: IPA.

Grau de perillositat: 1/5 (ens va més aviat la marxa)

Vol saber-ne més?

Dèria per la cervesa

8. L’anormalitat de no anomenar les coses com la llei diu que s’anomenen

No hi ha recull de cerveses que no aparegui un component punk. I no parlem de la clàssica cervesa de litre, no. Avui parlem de l’anomia o anòmia, com preferiu. La primera pels que no observen lleis ni ordre, la segona pels que no saben posar-li noms a les coses (ni a les cerveses). En qualsevol cas, queda dit que això arriba des de Ripoll, terra de punks (o no)

La cervesa a tractar  és d’un color poc definit entre el taronja clar i el groc fosc de terbolesa abundant i escuma correcta, és a dir, un ditet. L’olor afruitada i llupolitzada revela la seva naturalesa IPAesca. El tast confirma que és el de clàssica IPA, ben feta, amb punt dolç i amargor forta i marcada al final. L’escuma se’n va ràpid de la mateixa manera que la resta de la cervesa.

Si hi ha futur, demà més cervesa!Anomia

Tipus: IPAIPAIPA (no és triple, és IPA).

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

La calavera (uh quina por)

7. El poder del costat fosc

mmmhhh… només de pensar la conbinació de cervesa torrada i xocolata… una barreja definitivament interessant, temptadora i selecta

COCOAs DARK SIDEAixò mateix ens proposa Reptilian amb la seva Cocoa’s Dark Side. Una stout amb xocolata, però no patiu perquè no té ni choleck, ni lacao ni OK (ni cacolat tampoc). És una cervesa que ja a l’abocar-la desprén aromes torrats i potser, lleugerament, de forma subtil, cacau . Coberta per una capa densa d’escuma de color marfil brut, el cos és negre com el sutge i es detecten llevats i precipitats diversos, malgrat n’hem deixat la major part a l’ampolla. El tast confirma el gust torrat i maltós, maltós… barrejat amb el cacau. L’amargor no destaca i queda camuflada entre la torramenta. Creiem que aquesta stout quedaria situada en la piràmide alimentaria entre un tall de pa de pagès amb sobrassada fregida amb mel i una costella de bou de 800g sagardotegia-art.

En definitiva, una cervesa contundent, espessa i nutritiva.

Ah… si sabéssiu com n’és de poderós el costat fosc…

Tipus: Stout.

Grau de perillositat: 5/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/ReptilianCervesaArtesanal

6. zero vuit zero divuit

o zero vuit zero u vuit o El Clot o cervesa de pixapins. Bé, això darrer potser no. Aquesta ens arriba des de Barcelona, del barri del Clot, concretament. Una cervesera que es dedica a fer cerveses amb diferents codis postals.

08018La 08018, que casualment correspon al districte postal del Clot, és una (altra) pale ale aquest cop, a diferència de la darrera, amb escuma abundant, color groc terrós. A l’omplir la copa l’olor ha estat momentàniament afruitat, però després ha tornat amarg amb un nosequè que no ens hem acabat d’aclarir. El tast és maltós però no excessivament dolç (o molt poc dolç) i amb una amargor notable.

En destaquem el bon manteniment de l’escuma i pràcticament res més d’especial. Però és una cervesa força decent.

Tipus: Pale Ale.

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

http://www.birra08.com/

5. Kaskade

Malgrat que estigui feta a Dinamarca, acceptem les cerveses de bryggeriet refsvindinge (o refsvindinge bryggeriet, no ho tenim gaire clar) com a catalanes. Potser perquè estan enllaçades a Catalunya, potser perquè sovint hom les troba a les fires de cervesa, potser, potser, potser… tant li fa, sempre som integradors.

kaskadeAnem al tema: Cervesa neta, no tèrbola i amb molt poca bromera. L’olor és fort a malta i potser s’intueix el caramel. En el primer tast ho confirmem, malta, malta, malta i caramel. Un punt dolçot. Però l’amargor és massa subtil i la falta marcada de gas li acaba de deixar una textura una mica de sopa.

Tot i ser una ale, queda una mica similar a lagers matejades comercials (però sempre millor). Amb un puntet més de gas haguéssim animat una mica el dia.

Tipus: Pale Ale.

Grau de perillositat: 2/5

Vol saber-ne més?

http://www.bryggerietrefsvindinge.dk/index.html

4. Malta del Montseny

Les cerveses del Montseny potser deuen ser de les més veteranes pel que fa a cerveses artesanals catalanes. En tot cas, són de les més esteses a tendes, cellers i supermercats. Avui tastarem la pale ale, també coneguda com Malta.montseny-malta

En omplir la copa, l’escuma ens ha sortit abundant, espessa i amb bombolla fina. L’olor és lleugerament afruitada però amb discreció. El primer tast denota una lleugera dolçor que matisa el to amarg general i acaba de forma bastant seca. No és la millor ale d’estil britànic que hem pres però manté amb molta dignitat la seva presència i si més no, esdevé una opció a seguir de forma periòdica.

Hem detectat alguns establiments d’una cadena emergent de productes agroalimentaris de proximitat on venen aquestes cerveses de quatre en quatre pel preu de tres (preu unitari ~1.5€. Aquest trencament de la línia dels 2 euros per a cerveses artesanes n’hi ha que ho considerem un fet a celebrar.

Tipus: [British] Pale Ale.

Grau de perillositat: 4/5

Vol saber-ne més?

http://www.ccm.cat/productes/montseny-malta/

2. Killing them softly: Artés suau

Ja conegudes pels que escriuen des fa temps, sempre es bò recuperar les cerveses Artés. Avui ens ho prendrem com el seu nom indica: suaument.

Si l’anterior cervesa era una mica indefinida, aquest és just el contrari: una cervesa de tons daurats i escuma fonedissa. L’olor té algun punt cítric, potser de llimona però en el tast el gust és clarament marcat pel llúpol a l’estil de les clàssiques pilsen. cerberus SUAUA gust d’uns servidors, una cervesa que ha de consumir-se ben freda. Sens dubte és una cervesa modesta, de poques pretensions, basada en el concepte mosqueta morta i que te la fot quan menys t’ho esperes  (qüestió discutible perquè per molt bé que entri, quan en portes mitja dotzena, que carai esperes que passi?)

En conjunt no destaca però tampoc surt perjudicada. Una opció clarament guanyadora front a medi(ocri)terràniaments i similars, però poc defensable front a cerveses més elaborades i/o complexes.

Tipus: Pilsen Ale

Grau de perillositat: 5/5

Vol saber-ne més?

http://www.cerveseraartesenca.com/

El gran repte d’Agost

Amb l’objectiu de compensar la poca productivitat d’aquest blog durant els mesos recents, ens plantegem un repte que satisfaria enorment els nostres lectors, cas que encara en quedés algun.

El fet és que l’armari acumula una quantitat considerable de cerveses artesanes variades que haurien de ser begudes en un moment o altre. Així doncs, ens proposem fer neteja de l’armari aquest agost i penjar-ne l’apreciació. Dit així en dues línies, sembla bastant senzillot, però ni el nostre fetge és el que era, ni tenim gaire temps ja que no ens dediquem profesionalment al tema. Peeeeeer tant, amb una al dia i en format reduit ja farem. images

A veure si ho aconseguim (o com a mínim sobrevivim a l’intent). Recordeu que és per alguna causa, noble o plebea, no ho sabem pas amb els temps que ens envolten.

Etxeko Bob’s beer: Andere Xuria eta Extra Horaila

El darrer capítol de l’Exteko Bob’s beer  ha arribat, la saga de Hazparne i les Etxeko Bob’s bier arriba a la seva fi. Voldríem donar les gràcies a dos bascos, sense els quals això no haguera estat possible: Maia eta Aritz, eskerrik asko!

blanche2

Aquesta vegada n’hem tastades dues. Comencem per la  Andere Xuria o «cervesa blanca» de blat. La manera més fàcil de descriure-la és que aquesta és com hauria d’haver estat la Hoegaarden. Em sap greu, però no, no sóc cap fan de la Hoegaarden. L’Andere Xuria que ha fet en Bob és una gran cervesa, amb un puntet de gas que li dóna l’alegria que li manca a la marca més comercial abans esmentada. És una cervesa blanca amb personalitat, i que ha agradat tant a cervesers masculins com femenins. Recomanada 100%.

Tipus: Lager «hefe weissbier»

Sabor: Suau des de l’inici, i dolç a continuació, amb un punt de gas.

Preu: desconegut, per ser una regal, i el web no ho diu.

A on: Hazparne (Iparralde, Euskal Herria / País Basc)

Grau de perillositat: 2/5

Consumida amb: res pus.

Vols saber-ne més?

http://www.etxekobobsbeer.fr

blonde2I ara, donem pas a la poesia. A l’art i a l’artesania A l’expressió d’una ànima cervesera. La veritat és que aquest comentarista amater ha vist altres coses Extra Rosses, però no encara una cervesa. Amb gran curiositat vaig encetar l’ampolla, la vaig servir, i la vaig ensumar. Immediatament vaig témer-me’n de la qualitat i amb alegria i goig en vaig fer el primer tast. I en vaig voler més. Cervesa ben feta, agradable al paladar (llengua, de fet), amb aromes equilibrats de llevats que recorden camps i muntanyes. Com deia, poesia. Un 11 sobre 10. Si l’amor és una reacció química, aquesta cervesa s’hi ha fet ben aprop. La imatge no és exacta, però el dibuix és el mateix. Per cert, que aquesta cervesa no s’anuncia al web. Només per a gent del poble?

NOTA IMPORTANT: «Elle est non filtrée». I per què ho diuen? NI UNA SOLA RESTA. Això SÍ és fer una bona cervesa artesanal.

Tipus: Pale Ale

Sabor: Amarg a l’inici, i dolç a continuació.

Preu: desconegut, per ser una regal, i el web no ho diu.

A on: Hazparne (Iparralde, Euskal Herria / País Basc)

Grau de perillositat: 3/5

Consumida amb: res pus.

Vols saber-ne més?

http://www.etxekobobsbeer.fr