21. Virreina

Avui acaben les festes de Gràcia, les festes més guirioses de les que es fan i es desfan. O una atracció més del parc temàtic Barcelona-paella-i-sangria. En fi, un any més, seguim en l’espiral de davallada cap a la banalització de la nostra cultura malgrat els esforços esmerçats futilment. Però per altra banda mostren el resultat de l’esforç de molts veïns i ‘patitzants que són els que realment haurien de ser els amos i el centre de la festa. Aquest any, a més, amb notes de cervesa amb tiradors artesanals al vilabirra i amb una cervesa pròpia: la virreina.

virreinaLa virreina és una cervesa de tipus (oh no, una altra!) pale ale, de color torradet i escuma raonable. L’olor lleugerament afruitada i llupolitzada ens fa preveure un tast correcte i regular, res exscepcional. Efectivament, el tast ens porta lleugers punts de taronja sobre la llupolositat present. Val a dir que la cervesa és de ca l’Arenys i que desgraciadament (perdó per la gràcia) ha esta publicitada sota l’etiqueta d’una cervesa mediterrània. Després de llegir això, naturalment ha perdut tot l’interès i credibilitat als nostres ulls.

En fi, gracienques i graciencs, Salut! i bona Festa Major! i passi-ho bé i moltes gràcies i passi-ho bé i fins l’any que ve!

Tipus: Pale Ale.

Grau de perillositat: 4/5

Vol saber-ne més?

www.vilabirra.com

20. Eixample 08015

Tornem a Barcelona, aquest cop a l’Eixample (dret? esquerre?). Recordem que la cervesera ZERO VUIT fa cada cervesa amb el nom i el districte postal de barris de can Fanga. Aquest cop es tracta d’una brown ale o similar.

08015La 08015 és de color fosquejant amb escuma abundant. L’olor és especiat, com a clau d’espècia. El primer glop no ens diu gaire res, si de cas un punt semblant a fruit sec. Però a mesura que anem deixant escalfar-la anem revelant diferents matisos de tast. El gas és amagat però es va fent present realçant el final del glop. El gust és lleugerament àcid i finalment entra l’amargor acompanyada lleugerament de caramel.

Curiosament en recomana la consumició en got de pinta anglesa (també conegut com a nonic). Personalment pensem que en copa tampoc ens faria mal.

Tipus: Brown Ale.

Grau de perillositat: 2/5

Vol saber-ne més?

http://www.birra08.com/

19: Reptilian Quercus

Aquest cop, per a variar una mica de les pale ales omnipresents, portem una rara avis. Quercus, genere que inclou la famosa quercus ilex o alzina mediterrània (aquesta la sabíem de memòria), la quercus suber o alzina surera (aquesta l’hem mirat a la wikipedia) i la quercus robur o roure pènol (aquesta la menciona l’etiqueta de la cervesa). Aquesta darrera pretesament es féu* servir per a fer la barrica de roure que alhora es féu* servir per a fer vi blanc del penedès i que s’ha reutilitzat per a envellir durant 2 mesos la cervesa en qüestió.

Reptilian quercusLa quercus és una cervesa negra amb escuma de color crema. L’olor és fumada i certament recorda a fusta. El tast és complex ja que per una banda ens aporta notes d’acidesa que ens recorden al vi, alhora que ens aporta el deix fumat, això sí, subtil (no com aquelles insuportables rauchbiers que es fan pesades abans d’acabar la primera ampolla).

Tipus: Oak-Aged Smoked Porter.

Grau de perillositat: 2/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/ReptilianCervesaArtesanal

* Forma verbal culta -pretèrit perfet- que convé que no s’empri massa sovint per a no ferir la sensibilitat dels nostres adolescents, feliçment avesats a les formes de TV3: centralistes barcelonines, de caràcter simple i de qualitat a voltes qüestionable. Les males llengües, mai millor dit, diuen que és d’ús exclusivament literari.

I una merda.

18. Cerberus Aurum

Tornem a Artés, ara amb una nova pale ale, aquest cop fent servir una base pilsen. El nom respon a una metafora colorista entre la cervesa i l’element auri; metàfora que deu ser el primer cop que es fa.

artes aurumL’aurum és de color groc, sorprenentment poc tèrbola i amb molt de gas a la vista. L’escuma és correcta. L’olor és lleugerament cítric i afruitat, potser albercoc o nespre? Al tastar-la notem l’amagor del llúpol que combina correctament amb el gust afruitat de manera que passa meravellosament a l’estiu.

Una opció per a terrassa i post-passeig que satisfarà tant el consumidor indiscriminat com el cervesaire més exigent.

Tipus: Pale Ale tirant a summer ale.

Grau de perillositat: 4/5

Vol saber-ne més?

http://www.cerveseraartesenca.com/

17. Zulogaarden trencapins

Seguim amb el sector Pale Ale. Aquest cop des de Molins de rei amb la cervesera zulogaarden i les seves etiquetes peculiars. I en concret, la trancapins NZ pale ale. Suposo que NZ vol dir Nova Zelanda, però mai m’ha quedat clar si es refereix a que es fan servir llúpols de l’altra banda de món (que ja són ganes) o que en relació a les India Pale Ale, aquesta ha d’anar el doble de lluny i necessita el doble de llúpol. O les dues alhora. O cap.trencapins

És igual, la trencapins és una cervesa taronja, amb una escuma presentable i un olor cítric i afruitat molt marcat. Després, al tast a banda de l’amargor de les pale ales, confirmem que té un punt refrescant de taronja amarga i que acaba de forma seca. Correcte però suau, no aigualida.

Una solució efectiva per a la set.

Tipus: NZ Pale Ale.

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

http://zulogaarden.blogspot.com.es/

16. Roqueta

O la senzillesa de les coses ben fetes. Una cervesa artesana de blat sense altre pretensió que fer-nos passar la set.

tous roquetaTé color ocre i és molt tèrbola i amb molt gas. L’escuma és abundant i persistent. L’olor, lleugerament àcid, ens marca clarament el blat tot i que s’intueix alguna fruita. El tast confirma l’acidesa clàssica del blat acompanyada d’amargor notable al final, tot i que no en excés. Al cap d’una estona, passa a fase mastegable amb una molt correcta escuma persistent.

A destacar la lletra petita de l’ampolla.

Tipus: Witbier? més aviat Weizen.

Grau de perillositat: 4/5

Vol saber-ne més?

nosaltres també…

15. Sant Jordi! Desperta Ferro!

Ah! Almogàvers! un clàssic del qual els autors d’aques blog podrien parlar-ne hores i dies i escriure’n una tesi doctoral (però tenim feina i poc temps). Per tant, permeteu-nos presentar la cervesa almogàver «clàssica», que és la de sempre però amb nova etiqueta.

ALMO_ANUNCI_368X513La «clàssica» és una cervesa foscota, de color avellana i amb poca escuma de color crema. L’ensumem i notem alcohol, mantega i potser taronja. El tast ens porta un gust suau, lleugerament melós. La falta de gas ens suavitza encara més el gust. Deixem que perdi la fredor original i notem un gust una mica millor amb malta alhora que guanya mastegabilitat.

Ja de pas, si algú passava per aquí i vol saber més dels almogàvers pot mirar aquí tot i que msiteriosament no hi esmenta una de les millors referències sobre el tema. I a falta d’això, pot contactar-nos amb un missatge que li explicarem el què calgui (modèstia a part).

Tipus: Amber pale ale.

Grau de perillositat: 3/5

Vol saber-ne més?

http://www.almogaver.cat/

14. Apocalipsi cerveser

Apocalipsi, que etimològicament vol dir revelació però que normalment vol dir gran catàstrofe que sovint ho acaba tot (per començar de nou). No s’ha de confondre amb el mot inventat cadastrofe que indica una pujada demencial de certs impostos sobre els béns inmobles. Dèiem doncs, catàstrofe com la que avui s’ha esdevingut quan amb un  gir maldestre de canell he tombat la copa de Duvel i s’ha romput en diversos bocins. Han estat 12 meravellosos anys des que et vaig recollir d’aquella tenda infecte de Brusel·les. RIP.

Dit això, avui hem tastat la tercera cervesa de Reptilian, Vendrell. reptilian apokalypseAquella que s’anomena «Apokalypse». En veure l’etiqueta hem temut pluges de sang, cels plens de llagues, eclipsis antinatura i dones armades amb una espasa pegant bels. Però no. Hem trobat una cervesa negra; però negra, negra. I coronada d’escuma color crema de cafè. No pudia a sofre sinó a regalèssia, xocolata i potser cafè. En tastar-la, freda, hem notat la subtilitat del gust a  regalèssia més rebaixat del que esperàvem i un punt axocolatat perillós. És un líquid poc gasós, que en el cas d’una RIS és acceptable i molt viscós, amb una textura similar a la del licor cafè. De fet, a mesura que es va escalfant la copa, l’alcohol es comença a notar i junt amb l’amargor i la textura; a estones sembla que estiguem prenent licor-cafè.

Un perill públic de 11,5º que entra molt bé. Ens porta records de les mítiques Dragon dels pubs excalibur de Tarragona i Girona.

Tipus: Russian Imperial Stout.

Grau de perillositat: 5/5

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/ReptilianCervesaArtesanal

13. L’Arrossa

L’Arrossa és una cervesa que com el joc de paraules del seu nom indica:

a) És Rossa

b) Conté arròs

larrossaÉs una cervesa de color groc apagat, terrós i tèrbol. L’escuma és irregular però suficient. En contra del prejudici SanMiguelià i Dammià (el de la profecia no, l’altre), el fet que contingui arròs no converteix la cervesa en una insulsiada general. Ans el contrari: l’olor cítrica i molt afruitada precedeix del gust dolç i lleugerament amargant al principi, farcit de notes de taronja i amb un deix refrescant que la fa una cervesa extremadament perillosa.

Afortunadament (aaaaiii….) els dos darrers* dies no hem pogut repetir el tast pel fet de disposar només d’un espècimen de cada. Altrament… haguéssim repetit inexorablement de forma compulsiva i si més no, de forma alegre el consum d’aquestes petites joies de la cervesa nacional.

Tipus: Witbier.

Grau de perillositat: 5/5 (cal anar amb compte!)

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/molta.birra

* Si Vós, estimat lector, sou lector del diari Ara, probablement desconeixeu aquesta paraula proscrita (pels correctors de l’Ara). Aquí l’emprem** sovint per a compensar-ho.  És una paraula inofensiva, correcta i ensems** útil. Sempre que hom** no sigui un defensor del catanyol light centralista.

**Si l’altra us era desconeguda, aquestes ja no ho vull ni saber…

12. Bòira a la terra ferma

Menàrguens, a mig camí entre Lleida i Balaguer és la seu de la cervesera artesana «La vella caravana». D’aquesta caravana hem seleccionat per al tast una cervesa de nom «Bòria de Menàrgues»(sic).

La cervesa és de color ocre amb una certa brillantor groguenca i amb una escuma més que acceptable. L’ensumada ens ha portat l’olor característic de les maltes de blat amb quelcom més de fons que potser era pera o no, però definitivament era afruitat. El tast ha confirmat el punt de blat i la consistència del suc. El gust afruitat es barreja amb un punt d’herba i el gas ens fa pessigolles. L’escuma de forma heròica ha aguantat durant mitja consumició, fet que no succeeix tots els dies. Val a dir que l’etiqueta ja advertia d’aquesta simpàtica propietat.

Entratant vbé a l’estiu, que si no fos a preu de cervesa artesana, seria un perill públic.

Tipus: Weissbier.

Grau de perillositat: 5/5 (cal anar amb compte!)

Vol saber-ne més?

https://www.facebook.com/Cervesalavellacaravana