Apocalipsi, que etimològicament vol dir revelació però que normalment vol dir gran catàstrofe que sovint ho acaba tot (per començar de nou). No s’ha de confondre amb el mot inventat cadastrofe que indica una pujada demencial de certs impostos sobre els béns inmobles. Dèiem doncs, catàstrofe com la que avui s’ha esdevingut quan amb un gir maldestre de canell he tombat la copa de Duvel i s’ha romput en diversos bocins. Han estat 12 meravellosos anys des que et vaig recollir d’aquella tenda infecte de Brusel·les. RIP.
Dit això, avui hem tastat la tercera cervesa de Reptilian, Vendrell.
Aquella que s’anomena «Apokalypse». En veure l’etiqueta hem temut pluges de sang, cels plens de llagues, eclipsis antinatura i dones armades amb una espasa pegant bels. Però no. Hem trobat una cervesa negra; però negra, negra. I coronada d’escuma color crema de cafè. No pudia a sofre sinó a regalèssia, xocolata i potser cafè. En tastar-la, freda, hem notat la subtilitat del gust a regalèssia més rebaixat del que esperàvem i un punt axocolatat perillós. És un líquid poc gasós, que en el cas d’una RIS és acceptable i molt viscós, amb una textura similar a la del licor cafè. De fet, a mesura que es va escalfant la copa, l’alcohol es comença a notar i junt amb l’amargor i la textura; a estones sembla que estiguem prenent licor-cafè.
Un perill públic de 11,5º que entra molt bé. Ens porta records de les mítiques Dragon dels pubs excalibur de Tarragona i Girona.
Tipus: Russian Imperial Stout.
Grau de perillositat: 5/5
Vol saber-ne més?